I en el moment de més debilitat, amb l’autonomia escapçada, amb els líders a la presó i exili, sense un rumb clar, la unitat tocada i un estat d’ànim que difícilment remuntarà en molt temps… Boom. Sorpresa majúscula. A l’independentisme se li obre una oportunitat irrepetible per la venjança, per la vendetta. I no l’ha deixada escapar. A primera hora de la tarda, després d’hores en què cada vegada es veia més clar, l’efecte dòmino es començava a succeir: PNB, PDeCAT i ERC. Els tres partits anunciaven el vot favorable a la moció de censura contra el president espanyol. Juntament amb els vots de Podemos i el PSOE, arrencaran del poder Mariano Rajoy demà si no hi ha sorpreses. Aquell qui va fulminar el govern de Catalunya rep la seva pròpia medicina. I per part d’aquells a qui va destituir.
La posició del PDeCAT i ERC era de manual, molt clara, i ningú hauria entès el contrari. Ara bé, la clau la va tenir, de nou, el PNB. Tot arriscant els pressupostos que va votar fa deu dies, els nacionalistes bascos fan un moviment que els honora, sense prioritzar per primera vegada els diners a la dignitat. “Per ètica política i responsabilitat”, Aitor Esteban sentenciava el govern més nefast de la història postfranquista amb Catalunya. I també, enviava -de moment- a la paperera de la història al president espanyol amb menys qualitats d'estadista que es recorda: ni toc intel·lectual, ni proactiu, ni negociador, ni políglota, ni autònom, ni líder… Les properes generacions no entendran mai com Mariano Rajoy ha estat set anys president d'Espanya.
Però entendran, perfectament, que els grups independentistes li treguin el poder i el passin a Pedro Sánchez – tot i ser un soci fidel del 155, tot i haver dit que s'havia d'actualitzar el crim de rebel·lió per possibles noves embranzides independentistes, tot i haver dit racista i supremacista a Quim Torra, tot i haver dit que s'haurien de regular les preses de possessió perquè esmentessin sí o sí la Constitució Espanyola i el Rei d'Espanya. Malgrat tot, avui calia donar suport a Sánchez. I Joan Tardà i Carles Campuzano ho han argumentat.
“Des de la discrepància, votarem a favor de la moció per posar fi a l’etapa de Mariano Rajoy”, va dir Campuzano a Sànchez. El líder del PDECat al Congrés va recordar l’1 d’octubre i els presos polítics, i Sànchez va reconèixer que, malgrat les diferències, intentarien promoure un diàleg entre Catalunya i Espanya, perquè el problema és polític i no hauria d’haver entrat mai als tribunals. Joan Tardà va fer un speech en el que va deixar clar que ERC també vota sí amb el nas tapat: “el nostre vot no és d’adhesió al PSOE, és un vot de refús al PP i a la seva corrupció”. En el cas d’ERC, la resposta que va deixar a tothom perplex va ser la que va fer posteriorment Albert Rivera: “Aprofitin aquests mesos per violar lleis i assenyalar gent. D'aquí molt poc els espanyols diran prou i diran que a Catalunya també es compleix la Constitució”, unes declaracions d’impotència, totalment fora de lloc que van deixar ben palès que Ciutadans va ser l’altre gran derrotat de la jornada, després de Rajoy.
Mentrestant, la imatge de la caiguda d'un règim no se succeïa només al Congrés. També en un restaurant pròxim a la Cibeles, Mariano Rajoy marxava a dinar en el recés de la sessió plenària, i allí va rebre la trucada que li notificava el vot del PNB a favor de la moció. L’encara president del Govern espanyol ja no va sortir en tota la tarda del restaurant al qual s’hi haurien afegit més membres del Govern espanyol, a qui els va donar in situ la notícia. El ressopó va durar prop de vuit hores, i a les 22h de la nit, Rajoy sortia del restaurant sense fer declaracions, enmig de flaixos.
Ben bé el president –encara- va celebrar ‘l’Últim Sopar. La imatge que va quedar de cara a la ciutadania és absolutament ignominiosa i reprovable: la cadira del president de l’Estat al Congrés buida durant tota la tarda mentre es feia una moció de censura contra ell, una imatge inèdita i una falta de respecte molt gran als seus electors, i als dels altres partits. Quin final, Rajoy en estat pur, desapareixent quan hi ha problemes. Va voler evitar la fotografia de la derrota i la humiliació, i es va camuflar en un restaurant, per deslegitimar un procés de censura totalment legal. La fotografia de la jornada va ser la bossa de Soraya Sáenz (que al final també va desaparèixer) recolzada a la cadira de Rajoy. La bossa que va governar Espanya durant una tarda.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
