El càrrec de ministre d’Exteriors espanyol dona ales. Ales de defensor pel món d’un imperi on antigament no es ponia mai el sol, i on ara el brillant astre gairebé no vol ni sortir. El ministre Margallo, que de vegades fins i tot donava símptomes de racionalitat comparat amb la resta del primer govern Rajoy, es dedicava dia sí, dia també, a inflamar els ànims amb els seus comentaris, tot creant discòrdia, odi cap als catalans a Espanya, i independentistes a Catalunya.
Doncs bé, la segona part d’aquesta comèdia (auto)burlesca arriba ara a totes les cartelleres amb Josep Borrell com a ministre d’Exteriors. El dirigent antiindependentista va dir ahir a la nit que Catalunya està “a punt de la confrontació civil”. No va tenir els nassos a referir-se a una guerra civil i, quan se li va preguntar si s’hi estava referint implícitament, va negar-ho. “Una confrontació civil no és una guerra civil”, va dir.
Els seus comentaris, que no poden estar més allunyats de la realitat, ja han estat combatuts per dirigents independentistes, i també els comuns. El PSC ha aplaudit Borrell amb les orelles, perquè no tenen més remei, mentre que Ciutadans han hagut també de donar-li la raó, desolats per no haver estat els primers a dir una rucada d’aquesta índole.
A banda de quatre fets aïllats, protagonitzats per grupuscles a banda i banda, no hi ha problemes ni als carrers, ni al metro, ni a la feina, ni al supermercat, ni a la platja, ni a la muntanya, ni en associacions, ni a l’escola. Tot, tot és propaganda. Tant propaganda com intentar dir als jutges alemanys i belgues que l’1-O hi va haver una rebel·lió a Catalunya amb atacs a la policia. Tant propaganda, també, com que el 20 de setembre va haver-hi sedició. Tot és mentida, però té un objectiu: el discurs inventat del 20-S i l’1-O ha servit per engarjolar o enviar a l’exili els dirigents més rellevants independentistes, i aparcar-los de la política activa.
Senyor Borrell, el seu discurs, tan còmodament acceptat per Ciutadans i la dreta més reaccionària, quin futur objectiu té?Justificar una nova onada de repressió? En un futur no molt llunyà potser ho descobrim. Per ara, encara queda com un estirabot sense sentit i insultant més dels que ens tenen acostumats els ministres d’Exteriors espanyols, inflats per aquest sentiment d’estar defensant l’imperi espanyol.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
