Els presos i els exiliats tornen a estar al centre del debat del dia. El president del Parlament, Roger Torrent ha formalitzat la denúncia de la cambra catalana contra Pablo Llarena. Torrent ha fet una defensa contundent d’aquesta denúncia i ha rebut el suport de Catalunya en Comú que ha reconegut el dret de la cambra a defensar el dret de tots els diputats, i això inclou els que hi ha presos i els que estan a l’exili.
La qüestió no ha agradat a Ciutadans, que a través de Fernando de Páramo ha repetit el discurs que Torrent és un fanàtic independentista que no exerceix de president de la cambra de tots els catalans. Seguim amb el mateix: si Torrent no fa la denúncia aleshores podríem dir que no és el president de tots els catalans perquè s’oblida dels independentistes. Així que, al final, podem considerar que la mateixa majoria que ha valgut al president del Parlament per ser-ho el legitima per prendre aquesta decisió, perquè si no pogués ser així, sempre acabarien guanyant els mateixos.
A Ciutadans segueixen amb aquest to de torpede. Inés Arrimadas s’ha passat el dia treient escuma per la boca amb tuits com aquest: “Tras “limpieza” en la cúpula de Mossos, reapertura de Diplocat y “embajadas”, anuncio de nuevas ilegalidades, veto a acto de Cs y ubicación de símbolos que excluyen a media Cataluña, Sánchez premia al Govern quitando controles y planteando más concesiones”.
Mentrestant, el president Torra ha advertit l’Estat que els presos polítics no seran moneda de canvi en qualsevol negociació que hi hagi Estat-Generalitat. El Molt Honorable ha deplorat el despit de Pedro Sánchez a l’hora de prioritzar una reunió amb Íñigo Urkullu abans que amb ell. La resposta de Pedro Sánchez a la denúncia del Parlament ha estat que quan Llarena acabi el procés judicial, ja decidirà si acosta o no els presos. El govern socialista no vol mullar-se sobre el conflicte català mentre estigui en el càrrec, perquè sap que, faci el que faci, en pot sortir escaldat.
Des del PDECat, aquest cap de setmana debatran en la seva convenció nacional de quina manera es presentaran a les eleccions municipals. La cúpula del partit ha destacat que és important no homogeneïtzar l’estratègia a tot Catalunya, ja que cada poble té les seves especificitats. Efectivament, la situació del partit és diversa arreu del territori, i això també val pel conjunt del país. No té cap sentit proposar una fórmula de llista unitària a Barcelona i a Berga a la vegada, perquè a Berga no és necessari.
Com els explicàvem ahir, veurem què passa a Barcelona finalment. Esquerra Republicana també es mou, però a diferència del que sembla que pugi fer Neus Munté, la candidata del PDECat, Alfred Bosch no embla que es vulgui inclinar per concórrer amb una llista unitària a la capital del país. Els republicans segueixen expressant que prefereixen sumar més vots en el conjunt de l’independentisme que assolir l’alcaldia. La ciutadania acabarà decidint què prefereix.
I mentrestant, a l’òrbita popular, Mariano Rajoy anuncia la seva liquidació com a líder polític. L’expresident de l’Estat ha renunciat ja a l’acta de diputat i el seu partit ha expressat en un comunicat que, després de 40 anys de política, tornarà al seu antic lloc de registrador de la propietat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
