Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

20. Adéu Colau. Els del ‘QWERTY’ es queden sols

|

- Publicitat -

Ja ho han vist. Aquest matí Barcelona s’ha pronunciat a favor de l’adhesió a l’AMI, però només per majoria simple. L’associació requereix, segons els seus estatuts, que la qüestió s’aprovi via ple municipal per majoria absoluta. Barcelona en Comú s’ha empassat el discurs de la llibertat de vot (ja es va empassar el de les llistes obertes en campanya municipal) i ha votat abstenció en bloc. La formació d’Ada Colau reprodueix la tàctica, o el tacticisme com ella anomena quan li convé criticar als altres, que Iniciativa porta aplicant des del 19 de desembre de 2012, quan el procés polític comença amb el pacte Mas-Junqueras.

Iniciativa, des del Parlament, després amb Bcomú, i ara amb aquest invent de Catalunya Sí que es Pot amb Podemos -a qui molta gent anomena popularment els del ‘QWERTY’ per la complicació de les sigles (CSQEP)-, no s’ha volgut posicionar en cap moment del procés sobiranista per por a perdre una part de l’electorat que ara esperaven potenciar amb les súpliques a Pablo Iglesias. Ni tant sols en una oportunitat única com el 9 de novembre de 2014. La barrabassada del ‘Sí-No’ els va servir com a excusa per dir sí però no, o no però sí. Per molt que ho hagin volgut evitar, el no donar suport explícit a la independència els ha acabat ancorant cap al ‘No’. Rabell deia el cap de setmana que ell no ha dit que ‘No’. Però no ha dit que ‘Sí’, i això ara el poble ho interpretarà com un ‘No’ com una casa de pagès. Ho sentim molt, però qui no parli clar el poble li ho farà pagar car, i que no posin el president Mas com a excusa, perquè avui serà Mas i demà una altra cosa. 

Publicitat

Ada Colau segurament no era conscient que avui es votava quelcom més que l’entrada de la ciutat comtal a l’AMI. I la seva reticència a encapçalar un govern que estigui al costat de la revolució pacífica que es viu al carrer –però sí a quedar bé amb els refugiats de Síria, com amb els processos sahrauís o palestins-, ha portat la primera de les grans conseqüències: Alfred Bosch (ERC) ha anunciat solemnement que retira la confiança i el suport que va entregar a l’alcaldessa en el debat d’investidura. Colau s’haurà de guanyar ara cadascuna de les votacions. Bosch ha parlat de les mentides del govern, res més lluny de la veritat. L’alcaldessa va ser hàbil a l’hora de guanyar-se el suport d’Esquerra Republicana a l’investidura fent mitges promeses al voltant de la independència. Amb aquesta substancial pèrdua de suport, Barcelona en Comú s’ha situat en una posició de risc i ara la durada del seu govern serà carn d’anàlisi dels politòlegs i els opinadors més agressius, i també dels voltors que esperen que caigui. I entre aquests voltors, hi ha Ciutadans que ja s’ha ofert després del rebuig republicà.

Tant tacticisme per conservar el niu és contraproduent perquè els hagués estat fàcil sumar-se al carro de la revolució –subjectant-se en la CUP i no amb Podemos (partit forani)-, i així quan Catalunya esdevingui independent estarien ben col·locats per assaltar les institucions catalanes, en el bon sentit de la paraula. Ara, però, la tempesta se’ls endurà conjuntament amb la vella política que practiquen, la de pensar més en no perdre vots que en les persones.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut