Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

21. Arriba un clàssic: utilitzar l’origen de les persones com a arma electoral

|

- Publicitat -

“El president Mas, amb aquell posat de fill de família benestant, dels que sempre han manat, dels que sempre han dirigit Catalunya, per dret diví o per dret de sang, ens deia que hi ha Catalunya -és a dir, ell-, i hi ha els del Sí Se Puede, amb un menyspreu a la gent treballadora, a la gent senzilla, a la majoria social d’aquest país. Doncs ara ens hem de posar de peu i dir: ‘Sí se puede, sí que es pot’, i el fotrem fora!”. Són paraules de Lluís Rabell, en el míting que Catalunya Sí que es Pot ha celebrat aquest diumenge a Castelldefels.

Les declaracions han passat força desapercebudes, però destil·len unes ganes d’atiar el conflicte entre catalans per raó de ‘classe’. Plantegen una contraposició entre els que han tingut la ‘sort’ de néixer en una família amb diners, i els que ha tingut la ‘mala sort’ de néixer en una família sense tants recursos. És aquest realment un discurs integrador? Es pot realment construir un país amb aquest plantejament, a banda de classista i antiquat, que classifica a la gent en dos grups inamovibles per raó d’origen? No és racisme, perquè aquí no hi ha ètnies diferents, però sí classisme. És la gran diferència entre aquest discurs i l’independentista, on hi cap tothom, des del més ric al més pobre, des del nascut a Catalunya fins al nascut a l’altra banda del món i viu a Catalunya, des del catalanoparlant fins al castellanoparlant.

Publicitat

Aquest és el missatge que l’independentisme ha de fer calar en les últimes tres setmanes abans del 27-S. Amb tot, som al temps afegit per fer aquesta feina de persuasió, i ja pocs seran els que canviaran de parer. Però si s’ha pogut arribar a aquest punt, en què la plena sobirania és tan a prop, és perquè el missatge del catalanisme més ‘purista’ s’ha deixat en un segon terme. Aquell independentisme de la bandera, la barretina, la sardana, el porró i sobretot la llengua catalana com a pal de paller era el que feia de dic de contenció.

Com s’havien de sentir interpel·lats els castellanoparlants en aquesta ideologia si en 30 anys ni CiU ni ERC han pogut incorporar el castellà en el seu discurs? A més, el ‘fantasma’ de fer el català com a única llengua oficial en una Catalunya independent no ha ajudat. En els últims anys, entitats com l’ANC i sobretot Súmate han usat el castellà també en el seu discurs, però el 27 de setembre es veurà si la feina dels últims anys ha estat suficient. En qualsevol cas, en les properes tres setmanes, en el temps afegit, tothom qui pretengui fer campanya per qualsevol de les dues candidatures independentistes, ha de tenir clar el missatge integrador, que ha de ser el guanyador. Si no, caiem en discursos frontistes del mateix caire que els de Catalunya Sí que es Pot. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut