Opinió amb independència. Dijous, 21 de setembre de 2017 01:40 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dissabte, 9.9.2017. 20:12 h

22. El periodisme mata

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

La imatge del dia a Valls. Urnes o tricornis? Malgrat la negativa del règim espanyol, a l'exterior els catalans ja han començat a votar
La imatge del dia a Valls. Urnes o tricornis? Malgrat la negativa del règim espanyol, a l'exterior els catalans ja han començat a votar

Comparteix







Etiquetes

Avui al migdia la Guardia Civil ha entrat a la redacció d’El Vallenc, el setmanari de Valls, al mateix temps que tornava a registrar l’impremta de Constantí. Uns quants membres del cos de la policia espanyola s’ha quedat custodiant la porta, i sembla que finalment han requisat ordinadors i material. La reacció de la gent ha estat immediata: un centenar de persones, que després ha anat augmentant, han encerclat la façana de l’edifici amb pancartes on s’hi llegia “democràcia”, i han començat a cridar amb alegria “On estan les urnes? Les urnes on estan?” mentre brandaven paperetes impreses amb la mà.
 

L’acció ha evocat l’erdoganisme recent, però nosaltres tenim un referent molt nostrat. I és que, de vegades, ens oblidem que nosaltres també tenim una història de patiment i repressió allargada al temps, quan ens anem a defensar heroicament altres causes mundials. Parlem del Cu-cut! el setmanari satíric barceloní que va retratar el fracàs de l’exèrcit espanyol a Cuba el 1905. La vinyeta de Joan Garcia Junceda va provocar que la guarnició barcelonina de l’exèrcit cremés la redacció del mitjà.
 

La imatge de la gent cantant, muntant una urna davant la Guardia Civil, votant simbòlicament, omplint la policia espanyola de clavells... ha estat brutal. La revolució ja està en marxa, mentre alguns deixen passar el darrer tren. El director del setmanari El Vallenc ha estat cridat a declarar davant la caserna de la Guardia Civil aquest vespre. L’Estat espanyol ha traspassat una nova línia d’allò que és permissible en una democràcia: atacar la seu d’un diari... a la busca de material per un referèndum. El Col·legi de Periodistes, el Govern... tothom ha condemnat l’acció. Rajoy, mentrestant, seguia emetent el mateix discurs de sempre en un discurs, i Puigdemont afirmava que podien fer el que volguessin, que votarem igualment.
 

La revolució en marxa, mentre alguns deixen passar el tren. Exactament. Avui Catalunya en Comú havia de decidir què feia amb la patata calenta que tenen a Barcelona. La crispació ha augmentat després que el consistori barceloní ahir tornés a donar llargues al Govern català, sota el pretext de protegir els funcionaris i, ara, la institució. Com pensa protegir la Generalitat l’administració del cap i casal? Es preguntava Pisarello, el lloctinent d’Ada Colau. Li han caigut pals de tot arreu. Efectivament, ara és l’hora de decidir-se: o estan amb el poble o estan en contra: o urnes o tricornis. Evidentment, fer la revolució comporta uns riscos que s’han d’assumir.
 

En l’assemblea de l’òrgan, s’ha decidit que ja s’ho pensaran els dies 12 i 13 de setembre (passada la Diada), i faran una consulta interna per saber si participen “de la mobilització o no”, idò... però les urnes les posaran o no? A Ada Colau i als comuns se’ls comença a esgotar el crèdit, la decisió no pot allargar-se més en el temps, el referèndum és d’aquí a 22 dies. Però la nova formació (que segueix arrossegant el cadàver d’Iniciativa) segueix mirant a Espanya, a la governança impossible. Potser, d’ací a una vintena de dies, aquest error estratègic els enterri. Encara seran capaços d’anar a votar sense haver cedit espais municipals. L’Ada activista i revolucionària és a punt de morir a mans de l’Ada política.
 

En aquest procés de desemmascaració, l’hemeroteca haurà tingut un paper cabdal. Fa dies que circulen munts de vídeos on es veia l’Ada d’abans d’arribar al poder afirmant que seria més revolucionària que CiU, que ella sí que desobeiria davant del TC, etcètera. Fins i tot essent alcaldessa copiava exactament amb les mateixes paraules el discurs de desobediència que fa aquests dies l’independentisme per justificar la validesa del referèndum, però per defensar el referèndum de Tsipras a Grècia front la Unió Europea. I és que ja ho diuen que, de vegades, el periodisme mata.


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 


lectures 855 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.