“Ha bufat una tramuntanada forta”, ha dit la consellera Irene Rigau aquest divendres, després de participar dijous a la reunió de tots els consellers d’educació de l’Estat. Es referia al vent que s’ha emportat gairebé deu governs autonòmics del PP després de les eleccions del 24-M. Les dotze autonomies que ja no ostenten els populars, sumades al fet que el ministre Wert ja no hi és i el tarannà del nou titular d’educació s’assembla més a una persona amb ús de la raó, ha fet meravellar Irene Rigau. Per sobre de tot, pel canvi d’actitud general respecte el català, però especialment per part dels representants del País Valencià i les Illes Balears.
Els altres dos territoris dels Països Catalans de l’Estat s’han desempallegat del PP, el màxim exponent del genocidi lingüístic contra el català en les últimes dècades. De fet, des de la imposició del ‘café para todos’ l’any 1983, mai s’havia donat que ni Catalunya, ni les Balears, ni el País Valencià estiguessin lliures dels populars. És l’hora de fer front comú als qui encara manen a l’Estat, així que els representants de les tres nacions van mostrar-se totalment contraris a una de les mesures que Wert es va treure del barret arran de la LOMCE: donar 6.000 euros l’any a les famílies catalanes que volguessin l’educació totalment en castellà perquè anessin a una escola privada. I després, cobrar-ho a la Generalitat, és clar. Després d’una reducció del 80% del pressupost espanyol destinat a aquesta ajuda respecte l’any passat fruit de la poca demanda l’any passat, el flamant ministre d’educació, Méndez de Vigo, ha promès discutir-ho amb Rigau a finals de mes.
En qualsevol cas, els camins de Catalunya, País Valencià i les Balears es tornaran a allunyar d’aquí a uns mesos si els 27-S els partits independentistes triomfen. No se’ls pot obligar a seguir-nos, però tampoc se’ls pot esperar si no hi ha la certesa que aquest és el camí que volen. Tot i que tots dos territoris han fet un pas endavant votant més esquerra i més nacionalisme, tot té el seu curs i s’ha de comprendre, sense que això hagi de ser un obstacle afegit per Catalunya.
Només un diputat de la CUP va votar a favor de la declaració de sobirania de gener de 2013, mentre que els altres dos es van abstenir en protesta en part per la no menció dels Països Catalans en el text. A partir d’aquell moment, van entendre que el 9N només seria català i van fer-hi costat. Ho han entès, i ara només falta que, encara que Artur Mas sigui el presidenciable de Junts pel Sí, entenguin que la independència és un tren que només passa una vegada per generació.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
