Aquesta mitjanit fèiem el recorregut de prop de 500 metres que la furgoneta assassina va traçar enduent-se totes aquelles vides per davant. Tant a l’inici de la Rambla, com a Canaletes, al peu d’alguns plataner i, sobretot, a l’espai on se situa el mural de Joan Miró, hi havia ple d’espelmes, missatges, fotografies… petites capelles improvisades on s’hi aplegava molta gent en silenci. De fet, hi havia força gent a la Rambla, tant a mitjanit com després a les dues i a les tres. Però es palpava un ambient diferent. La gent passejava gairebé murmurant i amb el cap una mica cot. Hi havia de tot, sí, però no se sentia la remor que se sent sempre de fons en aquest indret tant concorregut. Quan vam arribar a la ‘capella’ del mosaic de Miró, vam deixar la nostra espelma i amb això la nostra condolença i el sentiment de pena.
Els Governs de Catalunya i de Barcelona no aturen la seva activitat per mirar de restablir la normalitat com més abans millor: aquesta tarda s’ha convocat una gran manifestació per dissabte vinent per demostrar al món que no tenim por. L’Ajuntament ha obert durant aquest cap de setmana també les portes del saló de cent perquè la gent pugui signar els llibres de condolença. Barcelona, ciutat de pau.
Que estiguem tocats, no vol dir que ens puguem permetre abaixar la guàrdia. Anem passant el dol com a societat, tot paint les informacions que anem rebent i col·laborant en allò que podem. Però tenim ulls a la cara i sabem que, tard o d’hora, com ahir dèiem, caldrà passar comptes amb aquells qui estan aprofitant aquesta tragèdia per fer apologia de la catalanofòbia i mirar de tapar el debat polític que teníem encetat. Que les crides a la unitat contra el terrorisme que venen des de l’Estat no ens confonguin de les veritables intencions que hi ha al darrere:
Avui ha aparegut el ministre Zoido, el d’Interior, més de 48 hores després dels atemptats per fer una reunió i dir des del seu ministeri que donen per desarticulada la cèl·lula terrorista. De veritat es pensen que som tant rucs? Que un ministre que apareix quan ja hem vetllat als morts a penjar-se les medalles que no li pertoquen ens enredarà així de fàcil? Afortunadament, des del departament d’Interior i els Mossos, ja s’ha contradit Madrid amb una resposta clara: la cèl·lula la donarem per desarticulada quan hàgim trobat el darrer membre que la componia, la fotografia del qual està circulant avui per tot arreu. Per tant, els cossos de seguretat del Principat segueixen duent les regnes d’un cas que, en tot moment, han gestionat de manera brillant. Col·laboració, sí, però oportunisme no.
Encara en l’esfera política, l’Estat ha decidit de moment no pujar el nivell d’alerta terrorista del 4 al 5. La diferència, bàsicament, és la possibilitat que l’exèrcit espanyol vingui a ocupar els nostres carrers (a 43 dies del referèndum) amb l’excusa de la seguretat. Com bé dèiem ahir, a Catalunya ja hi ha una policia absolutament preparada per gestionar aquest tipus de crisis, el que s’ha de fer és no vetar-li l’accés a la informació terrorista, tal i com recordàvem ahir. Tant el PDECat i ERC han dit que faran el gest d’assistir a la reunió del pacte anti-terrorista prevista per la setmana vinent. Els republicans, però, de moment han anunciat que no el signaran.
La calma tensa de l’espectre estrictament polític ja ha començat a desembocar, a les xarxes, en una reacció de la gent a les greus mostres de catalanofòbia que anunciàvem al principi del testimoniatge d’avui que ens arriben des dels mitjans. Poc a poc, i com va passar l’11M de 2004, hi ha molts que s’estan dedicant a carregar contra qui no toca per tapar el debat referendari. Recorden el famós “hay dos vías de investigación” de Acebes? Aznar va trucar a les principals capçaleres dels diaris per dir-los que els autors de l’atemptat d’Atocha era la banda terrorista ETA, quan Otegi ja ho havia desmentit a primera hora. Hi havia unes eleccions pel mig, i al PP se li escapava el Govern de les mans. Més d’una dècada després, ningú ha pagat cap responsabilitat política per aquella veritable infàmia informativa.
Doncs avui, s’intenta establir el marc mental que la culpa dels atemptats és de l’independentisme català, com els comentàvem ahir. La indignació ha estat màxima amb una vinyeta del ninotaire d’El País, Peridis, on es veu Puigdemont fugint volant amb una urna a la mà dient “nosotros seguimos con la hoja de ruta”. Avall, a terra, es veu una família de dol dient “nosotros quedamos con la hija de luto”. No tot s’hi val. Voler vendre la imatge que el president de la Generalitat passa del tema, que li importa tot un rave i que només està preocupat pel referèndum, després de la feina que ha fet al capdavant del país i que ha desbordat la capacitat de l’Estat, és execrable.
I aleshores ha saltat la notícia: 5 periodistes (dos espanyols) detinguts per haver entrat a la casa del jove terrorista que està en busca i captura. Els periodistes (entre els quals de La Sexta) han ignorat el precinte policial que prohibeix totalment l’accés a la vivenda que s’està investigant per prendre imatges en exclusiva. Quina porqueria de mitjans, quina porqueria de premsa groga, quina pena, quina decadència. El Mossos han hagut d’emetre una comunicació cridant a la responsabilitat dels mitjans per tal de no interferir en una investigació policial de primer ordre. Però ells a la seva, a treure el màxim rèdit possible del nostre dol.
La premsa cavernària, entre la qual ja s’hi inclou El País, s’ha defensat amb dos imputs: el primer, un tuit de l’ANC USA en què compartia una notícia d’una publicació estatunidenca que apostava perquè tot aquell qui volgués mostrar el seu condol a Barcelona ho fes utilitzant la Senyera, abans de l’estanquera. Un tuit que no ha passat per alt a Xavier Garcia Albiol que ha fet d’altaveu exagerant ‘el crim’. L’altra, ha estat la queixa perquè ahir Joaquim Forn va distingir entre víctimes catalanes i espanyoles. Bé, tractant-se d’un país que vol ser independent, a aquestes altures no els hauria de sorprendre, i fóra bo que s’hi anessin acostumant. També està bé afegir que La Vanguardia ha intentat intoxicar publicant una notícia que enfrontava Jordi Turull amb el Govern de Barcelona. Turull ho ha desmentit d’immediat absolutament sorprès per l’exercici de manipulació flagrant.
Per tot això també volem marxar d’un Estat que no és capaç de respectar un moment de dolor profund. És trist que hàgim d’estar amb els ulls ben oberts mentre plorem també ara, conscient de que si no ho fem, anem camí que ens pengin la llufa, la seva llufa, amb la mateixa màxima masclista de culpar la víctima del crim.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
