Ahir, la patronal bancària (l’AEB i la CECA) va publicar un inusual comunicat en el que deien, feien un comentari tècnic sobre què passaria si Catalunya sortida de la moneda única. Tothom va entendre el que realment era allò, un posicionament polític en campanya electoral esperonat pel món econòmic espanyol per mirar de reforçar la campanya de la por contra Catalunya. La qüestió és que les darreres enquestes donen majoria absoluta a l’independentisme en escons, i una xifra propera també a la majoria en vots. Un resultat extraordinari. La banca, aquell organisme que sempre ha dit que no es ficaria en qüestions polítiques (perquè està acostumada a moure els fils per darrera, no s’enganyin), es veu obligada a sortir en defensa de l’Statu Quo. Molt mal dades deuen veure-les per veure’s obligats a publicar aquest comunicat.
Quan vam sentir la notícia, el primer que vam pensar va ser en les reaccions, com sempre, dels partits. El primer que ens va venir al cap va ser que la CUP se n’alegraria. Efectivament, Antonio Baños va ser molt eloqüent: “ja poden anar fent les maletes”. I va afegir que s’enduguessin les preferents amb ells. El qui ens va sorprendre més va ser, però Artur Mas. El president de la Generalitat, s’ha convertit en el fill bord de l’establishment, en l’ovella negra de la banca. Com pot ser? Mas ha entès perfectament que el vot per la independència ha esdevingut un vot per una revolució contra tots els poders fàctics que aquests dies estan apareixent per intentar frustrar el naixement d’un Estat català. “La força democràtica de Catalunya passa per sobre dels poders. Com més por intentin fer, més vots tindrà Junts pel Sí”, va dir el president.
La reacció dels partits unionistes ha estat l’habitual. Duran i Lleida en un míting ha gosat fins i tot dir que “aquestes eleccions no són plebiscitàries”. Sembla que vagi amb el calendari endarrerit dues setmanes, ja cap partit unionista defensa aquest argument, la campanya ha fet evolucionar els discursos. Al final tothom ha reaccionat excepte un partit: Catalunya Sí que es Pot. Els del ‘QWERTY’ no han pogut reaccionar i la CUP els ha tornat a passar la mà per la cara, com ho va fer Anna Gabriel a Lluís Franco Rabell en el debat a 8TV.
En el darrer míting de la formació, amb Íñigo Errejón, de la Sexta, perdó de Podemos, tant ell com Franco Rabell es van passar el parlament vinculant Mas amb Jordi Pujol, i així amb la corrupció i Andorra. Embolica que fa fort, ho fotem tot a l’olla i a veure si la gent s’empassa el caldo. Mentrestant, Pablo Iglesias era a Atenes recolzant un fracassat Alexis Tsipras en el míting final de campanya. El grec està intentant vendre que Europa canviarà. Recorda molt als desitjos d’Unió o del PSC. Iceta deia abans-d’ahir que no sabia quan algú del PSOE reconeixeria per fi Catalunya com una Nació, però tampoc semblava importar-li massa. De fet mai li ha importat gens això, ell és un emissari del PSOE. Ahir Espadaler també reconeixia que no hi havia ningú a l’altra banda per dialogar, però que ells seguirien insistint. Clar, ambdós són tentacles del poder, quin interès hi tenen? La seva funció és allargar l’agonia catalana, fins l’any 2800 com a mínim, si pot ser.
No els passi per alt que mentre Iglesias recolza Syriza, l’escissió del partit grec, Unitat Popular, pren com a model la CUP. Entenen ara la diferència?
Però malauradament per ells, el 27S és d’aquí uns dies. Que el partit “anticasta” per antonomàsia no hagi dit res sobre la banca (més enllà d'una arenga d'Errejón), és absolutament demolidor. No només la CUP, fins i tot Artur Mas els ha avançat per l’esquerra. I per què? Perquè la imatge del seu candidat, i, sobretot, el seu discurs fa aigües per tot arreu. Iniciativa per Catalunya i EUiA tenen contret un deute bancari molt elevat, similar al d’UDC. Són els partits més endeutats de Catalunya. Per molt que menteixin dient que la seva campanya es paga amb microcrèdits (una altra forma d’entrar en deute, en aquest cas amb el ciutadà directament), la formació mare, Podemos s’ha situat repetidament més a prop dels Botín que del poble. I les declaracions de la banca, a aquesta formació i en aquesta ocasió ja els van bé, perquè la funció d’aquest partit no és cap altra que utilitzar les eleccions més importants de la història a Catalunya com a trampolí per catapultar Pablo Iglesias a la Moncloa. Però la gent no és idiota i ja se n’ha adonat d’aquest despropòsit. Anem a encerclar La Caixa?
La “gilipollas” enfonsa CSQEP
Avui ja em disculparan (o no, estan en el seu dret) que els sigui una mica brasas. No me’n puc estar de deixar constància, perquè segurament donarà moltes voltes, del que ha passat avui en un míting dels del ‘QWERTY’ a Lleida. La número dos de la formació, Meritxell Genao, ha respost a una intervenció del públic en un respir del seu discurs “gilipollas”. La 'Catalunya de la gent' serà tractada amb insults? Esperem que si arriba a obtenir escó (les enquestes no se’l donen), hi renunciï, per pura ètica. Si Franco Rabell ja té un posat agri, d'enfadós, com el té Joan herrera, imaginin-se quina classe de gent puja al darrere.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
