Gir diabòlic en les gravacions que es filtraven ahir d’una conversa privada del número 2 del PDeCAT, David Bonvehí. En un dels fragments filtrats se senten la portaveu d’ERC a Manresa, Mireia Estefanell; i l’excap de llista del mateix partit a la capital del Bages, Pere Culell. Els dos també dinaven al mateix restaurant quan la trobada dels quadres exconvergents estava tenint lloc. Ella li pregunta a ell si ja li ha enviat un WhatsApp a Oriol Junqueras, se suposa que per fer-se ressò de la conversa. Tot plegat ha traslladat les sospites de la presència d’un Judes Iscariot no a la taula del PDeCAT –com el Dietari comentava ahir–, sinó a la d’Esquerra.
El xoc en les files sobiranistes és espasmòdic, la incomprensió dels fets és monumental. Ningú no entén com s’ha obert aquesta ferida al nucli dels partits que conformen Junts pel Sí i, per extensió, a la clau de volta de l’èxit independentista: a la unitat i la confiança d’uns amb els altres. Quan part de l’opinió pública dóna per fet que Esquerra és qui ha filtrat els àudios tot disparant-se un tret al peu, David Bonvehí i Marta Pascal han fet una roda de premsa on han evitat pitjar el botó vermell i no han volgut obrir encara més la ferida.
Ara bé, sí que han cridat ERC a aclarir els fets. A més, han avisat que aniran a la fiscalia, un fet que molts han criticat perquè es tracta de deixar a mans de la justícia espanyola un cas que podria acabar molt malament. La conclusió de tot plegat és que, de portes enfora, el PDeCAT no vol fer sang, però es guarda una carta amb la fiscalia i, de ben segur, s’ho apuntarà tot per si mai ho ha d’utilitzar. Esquerra reconeix que Estefanell i Culell eren al dinar però evita dir que hi tinguin res a veure i apunten als “enemics del referèndum”. També és el CNI responsable d’això? Difícil de creure.
L’altra reflexió de l’episodi, en forma de pregunta retòrica i estalviant-nos paraules més gruixudes és clara: A què carai estan jugant? Tant uns com els altres. Semblava que ara sí que els partits havien deixat a un segon pla els partidismes, però continuen latents. Mai han desaparegut. Sigui com sigui, ara el procés està massa avançat per caure en trencadisses per aquests motius. Fins i tot mirant-se de reüll el PDeCAT i ERC, CUP mirant de reüll els dos anteriors i la ciutadania mirant-se tota l’esceneta també de reüll. Queden molt pocs mesos pel moment final.
L’únic positiu de tot plegat: el president Carles Puigdemont sembla que continua per sobre del bé i el mal, aliè a la politiqueria interna i als partidismes. Posseït per posar les urnes i deixar Catalunya a les portes de la independència.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
