Que ho diguin Alícia Sánchez-Camacho, Miquel Iceta o Inés Arrimadas (C's) es pot esperar. Amb la destrucció del procés sobiranista com a objectiu, és normal que els dirigents unionistes hagin posat aquesta setmana en dubte que el president Mas acabarà convocant les eleccions el 27-S. Ara bé, que Oriol Junqueras gosi també jugar a l'escepticisme respecte a si s'acabaran celebrant es comicis o no, és inconcebible si de veritat la intenció del líder republicà es fer un plebiscit de la votació. Aquest dimecres a la nit introduïa el condicional per referir-s'hi, va dir que hi havia un “element d'incertesa” i que “procura dubtar de tot el que sigui convenient dubtar”.
Sí, el aquest dijous ha rectificat i s'ha refermat en la confiança absoluta en què hi haurà eleccions el proper setembre, però aquesta mateixa setmana la secretària general del partit, Marta Rovira, ha preguntat en seu parlamentària al president si el procés segueix endavant. Així, aquest clima enrarit crònic a qui no dóna confiança és a la ciutadania. L'objectiu és que cali el missatge que el 27 de setembre hi haurà una votació que ha de servir per decidir sobre la independència, però així és impossible. El Dietari del Procés es va fer un fart de lloar a Oriol Junqueras durant els molts mesos que van precedir al 9N perquè era l'únic que no parlava en condicional sobre la celebració de la consulta i no parlava de plans B; ans al contrari, es mostrava més determinat a fer-la que ningú i transmetia il·lusió i optimisme.
L'efecte que ara produeix és l'oposat. Algú pot argüir que CiU no és de fiar perquè després d'una confiança cega en Artur Mas durant tot l'any 2014, al final li va tremolar el pols, i que ara incomprensiblement no accepta Esquerra a govern. Ara bé, els convergents poden respondre que els republicans no van entrar quan ells els ho van oferir. El peix que es mossega la cua. Per què no deixen tot això enrere?
Així, l'única esperança perquè tot plegat surti bé pels interessos sobiranistes el 27-S és que el full de ruta comú arribi ja i les diferències s'aparquin. Aquest dissabte al migdia la CUP farà pública la seva recepta per aquestes plebiscitàries, ja pensant que s'haurà de pactar amb les altres forces sobiranistes. A partir d'aquest moment no hi haurà excuses: el programa conjunt s'ha de saber ja per fer que la ciutadania l'interioritzi. Seria el divendres 27 de març un bon dia per arribar a un pacte entre tota l'amalgama de partits i entitats de la societat civil? Faltarà mig any just per les eleccions.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
