Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

A qui “jurarà fidelitat” el Cos de Mossos d’Esquadra?

|

- Publicitat -

Per Duran, Navarro i una de les veus de la consciència de Joan Herrera, és l'hora del darrer assalt per mirar de desencarrilar el procés. Falta un mes i poc per l'anunci de la consulta, i cal començar a concretar posicions. Parlem de la famosa pregunta. Duran s’ha passat el dia defensant que la pregunta ha de ser la que pactin els partits. Quins, els que realment no la volen fer? O els que volen preguntar sobre el sexe dels àngels? De de rebot, ha acusat ERC de “trair” el Parlament. Junqueras, li responia que el consens és el que van demanar els dos milions de persones de la Via Catalana. O sigui, que qui vulgui pregonar cap a un altre “consens”, que es faci la seva via, com va fer C's amb PP, la Falange… Potser Duran i el govern espanyol pretenen utilitzar el debat sobre la pregunta per dinamitar un govern CiU-ERC i així mirar de fer descarrilar el procès, perquè vista l'actitud del líder d'UDC, qui voldria entrar a governar amb ells?
 

Així doncs, cal preguntar sobre la independència, sobre l'Estat propi, o fer preguntes arbre? Nosaltres ens decantem per la primera opció. És la més clara, lògica i presentable al món, i a més, és la que vol la gent. Avui el Directe.cat ens refrescava un interesant article d'Elisenda Paluzie en referència a això. Perquè ara resulta que ens volen fer creure que el procés ha de respondre a les majories parlamentàries. No, el consens ha de respondre al que la gent vol, que és la gènesi de la política i la democràcia. Per discursos morals ja tenim la Conferència Espiscopal Espanyola, que ara diu que anar contra la Constitució és immoral, malgrat que als Evangelis no apareixia ni Espanya ni Catalunya. La moral de l’església espanyola altra vegada: la de la conquesta i repressió d’Amèrica, la de la inquisició, la de la repressió franquista, la de la pederàstia, la del tràfic de nadons, la de la repressió contra els homosexuals, els esquerrans…
 

Publicitat

Bé, i els Mossos, arribat el moment, a qui “juraran fidelitat”? Aquest és el debat que ha començat a circular a rel de les darreres informacions que provenen de Madrid. Sembla ser que Madrid no descarta l'opció de la repressió per les armes en el moment clau del procés, una carta que jugaria de forma sibil·lina. Res de tancs, ens quedem les competències dels Mossos, i que siguin ells mateixos els que detinguin el president Mas i vetllin per la suspensió de l'autonomia.
 

El nou president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, defensava aquesta tesi. Qui també ho feia és el nét de Francesc Cambó, l’ex eurodiputat rebotat de CiU Ignasi Guardans, que no només s'abona a aquesta hipòtesi com a supòsit possible, sinó que l'empara com a situació desitjable -aprofitant l'avinentesa per a titllar qualsevol dels passos del procés d'il·legal.
 

Val a dir però, que en favor dels Mossos d'Esquadra, la policia Nacional de Catalunya, aquestes especulacions a mesos vista obvien el que realment pugui acabar passant. No oblidem les actuacions previstes al respecte que puguin haver pactat CiU i ERC, algunes de les quals ja hem començat a veure. Sense anar més lluny, durant la setmana hem vist per TV3 cada dia les imatges de l'assassinat -presumptament- de l'empresari del Gayeixample a mans d'agents dels Mossos. Mentre la majoria de partits demanen caps al més alt nivell, concretament el de Manel Prat, CiU demana respecte per les presumpcions d'innocència, i ERC manté silenci. I així els Mossos han rebut la protecció de la conselleria d'Interior en el cas Esther Quintana, o el 15M. Proteccions que molt probablement ajudaran a reforçar una fidelitat posterior, tal i com metafòricament ens hi referíem a l'inici.
 

Cal recordar que els principis bàsics del cos son els d'arrelament, pertinença i servei a Catalunya. I encara un altre apunt històric: els Mossos d'Esquadra van mantenir-se fidels a la Generalitat Republicana -amb Frederic Escofet al capdavant- fins el darrer moment, el gener 1939. És de suposar que la policia catalana contempla les conseqüències de passar a servir Espanya. Si Madrid guanya el pols, la voluntat de l'Estat espanyol seria la d'acabar eliminant el cos a la llarga i deixar com a únics a Catalunya els cossos policials espanyols.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut