Totes les mirades estaven aquesta tarda en l’esperança d’un acord sorpresa entre Junts pel Sí i la CUP. El president Mas, Junqueras, Marta Rovira i Josep Rull s’han reunit amb Antonio Baños, Anna Gabriel i Benet Salellas de la CUP discretament. Bé, de discretament res, perquè la filtració de Junts pel Sí ha ocasionat que els periodistes informessin de la trobada davant mateix de l’entrada dels Canonges.
La discreció ha estat fins ara una de les raons que ha fet avortar les negociacions. Passat el 27S, Junts pel Sí i la CUP semblava que s’havien conjurat per mantenir un silenci sepulcral –necessari per altra banda- a les negociacions, però dia sí dia també hem sentit o llegit algun dirigent de la CUP refermar-se en el vot negatiu a la investidura de Mas. Imposant-se aquesta cotilla, el vot de dimarts no podia ser cap altre que ‘No’. I avui, després d’un parell d’hores de reunió franca, Baños no ha deixat gaire marge a l’entesa: la proposta que ha fet de govern coral Junts pel Sí, “no és suficient” a ulls dels cupaires, perquè Mas seguiria essent-ne el president, per molt que se li manllevin atribucions.
L’argument cada cop està més agafat per pinces. Segons han dit, els ha faltat sentir una proposta més global. Gairebé ningú espera, en conclusió, que només dos diputats de 10 donin un vot favorable a Mas, com va passar al País Basc i per un objectiu molt menys ambiciós. Lluís Llach deia aquest matí que la CUP demana que 62 diputats canviïn de parer, i ells només els demanaven que ho fessin tant sols 2. Però la CUP ha elevat la cotització d’aquests dos vots. De fet ha posat un preu altíssim que serà difícil de pagar, ara que Junts pel Sí els ho ha ofert pràcticament tot. I en una negociació franca, cal que els dos cedeixen en alguna cosa. Veurem què passa, perquè els altres sí que es mouen i ràpid.
Sense discreció, amb tots els focus posats, avui hem vist com pel matí l’advocacia de l’Estat entrava a registre el recurs d’inconstitucionalitat, i a la tarda el TC l’ha admès a tràmit i ha suspès cautelarment per cinc mesos la resolució independentista. O sigui, que teòricament, allò que vàrem aprovar dilluns, ara mateix ja no és vàlid. No és vàlid en territori espanyol, però si realment hi anem de debò, com ha dit després Neus Munté, a partir d’ara ignorarem el que digui el TC, i només atendrem “el full de ruta establert” que respon a “un mandat programàtic sorgit de les urnes el 27 de setembre, i votat dilluns en sessió parlamentària”. Si som intel·ligents, ens posarem en marxa ja i iniciarem el camí cap a la República Catalana. Perquè un horitzó diferent seria una catàstrofe històrica.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
