Avui tots ens hem emocionat veient la Camacho plorar a primera fila, clamant per la unitat d’Espanya. No sabem si realment era emoció, o era tristesa de veure com C’s ha sabut capitalitzar, segons totes les enquestes, la marea roja. A escasses passes d’ella, una multitud de gent aixecava el braç quan ha sonat l’himne espanyol. Tots aquests han omplert a vessar la circumferència que conforma la plaça de Catalunya de Barcelona. Just al davant, s’ha desplegat una gran bandera catalanoespanyola. Entre tots aquests, alguns pollastres, i quatre croats. Al perímetre de la plaça, el trànsit fluia amb normalitat. En resum, els fotògrafs han pogut retratar tota la manifestació amb una panoràmica de la plaça, mentre que la Via Catalana ha necessitat tot un DVD.
“Mas, a la càmera de gas”, “Cataluña es España”, “abans de la independència, s’haurà de vessar molta sang”… son alguns dels lemes que s’han sentit aquest migdia pels carrers de Barcelona. A banda de la pacífica manifestació de plaça Catalunya, la resta de manifestants, els més ultres, han anat predicant aquests missatges pel carrer amb total impunitat. El barri de Sants, però, ha estat ben protegit gràcies als i les veïnes que s’han aplegat des de primera hora del matí en una jornada de lluita antifeixista. Ja veuen fins on ha arribat la contribució a la democràcia de l’Estat espanyol que inclús hem hagut de passar la vergonya de llegir el testimoni de turistes alemanys estorats, perquè moltes de les banderes que han vist passejar-se avui per Barcelona al seu país fa més de mig segle que estan il·legalitzades. Vergonya, cavallers, vergonya!. I aliè a tot això, a 600kms de distància, el príncep d'Astúries, la cort i el gobierno, cridant “Viva el Rey y Viva España”, amb una copa de xampany (?) a la mà. Ben bé la reproducció exacta d'un capítol de la sèrie “Isabel”.
En fi, tolerat el feixisme, i respectada la reivindicació de base, avui hem pogut seguir constatant que Catalunya és catalana, respectuosa amb la diversitat, i que ara més que mai necessita convocar un referèndum per decidir cap a on volem anar. I per si avui no n’havien vist prous de feixistes, demà podrem gaudir de la presència de Rouco Varela a Tarragona. En deixarem el testimoni, com sempre, des del Dietari 2014.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
