I onze anys després de l'esclat de l'escàndol… arriba la sentència del Cas Nóos, amb una sentència tant previsible com deplorable de nou per la justícia espanyola. S'assumeix plenament el relat tan masclista com inversemblant de la infanta Cristina i se la declara innocent. La germana d'un rei d'Espanya, criada de la mateixa manera privilegiada, resulta que no sabia com feia diners el seu marit.
La filla de Joan Carles I només rep un càstig civil, una multa de 265.000 euros per haver-se beneficiat d'un delicte encara que no en fos conscient. Es dóna la circumstància, però, que ja n'havia dipositat més de 500.000 per avançat per mostrar predisposició per pagar. Així, li tornaran uns 300.000 euros, a banda de les costes del judici, que aniran a càrrec de Manos Limpias. Cap novetat que faci donar senyals, per primera vegada en molt temps, d'un sistema judicial espanyol saludable. Algú de veritat pensava que hi havia alguna opció que Cristina de Borbó acabés entre reixes, quan fins i tot la fiscalia defensava exonerar-la?
I pel que fa a Iñaki Urdangarin? Sis anys i tres mesos de presó, cosa que no arriba ni a un terç de la pena que demanava l'acusació. I això no s'ha acabat: la sentència és de l'Audiència de Palma, cosa que la fa recorrible al Suprem. Que ningú s'estranyi que quedi reduïda. I mentrestant? El jutge ha de decidir si dicta presó provisional, però fàcilment podrà justificar que no hi ha risc de fuga (porta quatre anys vivint a Suïssa i s'ha presentat a totes les sessions judicials requerides), així que el xiclet s'allargarà pel cap baix un any més. Si acaba entrant a un centre penitenciari, quant temps hi estarà sense el tercer grau? Un any? S'admeten apostes.
I Diego Torres? Vuit anys i mig de presó, dos més que el seu soci. I això que qui tenia els contactes era Urdangarin! La gran beneficiada és la dona de Torres, que també ha quedat absolta. Com haurien justificat el contrari, declarant innocent Cristina? En resum, ha estat la notícia més comentada del dia, però en cap cas perquè hi hagi hagut cap sorpresa. Davant uns negocis milionaris de les elits empresarials, polítiques i institucionals espanyoles (Casa Reial) barrejades, sumades a la connivència de certs sectors judicials, la impotència de la societat és màxima; es torna a fer palesa la impunitat d'una aparent societat paral•lela que conviu físicament amb nosaltres. L'únic consol és que, tot i l'absolució de Cristina i la minsa condemna a Urdangarin, ja han tingut una condemna: els últims onze anys de reprovació pública, sensació de mal cos i potser problemes de consciència i de son durant aquest temps, vergonya davant tot el país… i davant els seus fills. Aquesta última, per tota la vida, fins i tot quan la societat els condemni a l'oblit.
