Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Amb el cor o amb el cap?

|

- Publicitat -

Som a la vespra de la moció de censura a Mariano Rajoy. Tot depèn del PNB ara mateix, ja que sembla que els independentistes votarien a favor més de fer fora Rajoy que a favor de Sànchez. No es pensin, el PSOE tampoc vol els vots d’ERC, el PDECat o Bildu, però la situació requereix expulsar el Partit Popular de la institucions, mentre Ciutadans prefereix rebutjar l’oportunitat i seguir amb el seu particular joc.
 

La lògica ens diu que, en un país normal, la sentència de la Gürtel hagués comportant la dimissió en bloc del govern Rajoy i la convocatòria d’eleccions anticipades. Com que Spain is diferent, i aquí no dimiteix ningú per grossa que l’hagi fet, la resta de partits s’han vist abocats a aquesta incòmode moció de censura. Val a dir que hi ha qui diu que Mariano Rajoy encara podria evitar la moció dimitint i col·locant algú altre a la presidència. En qualsevol cas, divendres es produirà la votació final, i veurem quin és el destí dels Rajoy, Soraya i Millo.
 

Publicitat

A Catalunya avui ens hem despertat amb la ressaca de l’anunci del nou govern de Quim Torra, era el pacte que feia setmanes que estava tancat amb Esquerra Republicana, però que la l’estratègia de JxC ha fet anar endarrerint. A favor de provar-ho, en contra de les gesticulacions excessives que només fan que generar frustració. És la situació en la que molts ciutadans que ho vèiem fet ens hem trobat: la gestió de la frustració.
 

Els qui pitjor ho porten, després dels presos i els exiliats i les seves famílies, òbviament, és l’ANC i la CUP. Paluzie ha criticat Torra “ha incomplert flagrantment el programa de govern” per no haver persistit en el pols per la restitució. Carles Riera ha anat un pas més i ha parlat de “baixada de pantalons monumental”. Una crítica feta amb excessiva duresa que venint d’un partit que no ha volgut implicar-se ni amb la Mesa ni al Govern té un punt ofensiu.
 

És fàcil criticar des de la barrera? És la pregunta que ens hem fet. Els anticapitalistes al·leguen que no tenen prou suport electoral, però què hagués passat si el 21D haguessin guanyat ells, i no Inés Arrimadas? La situació seria exactament la mateixa, i caldria veure quin resultat tindrien les accions de desobediència anticapitalista sense experiència de Govern ni, sobretot, el control de la caixa ni de la policia. És amb el que es va trobar, suposem, Puigdemont quan va decidir fer marxa enrere el 3O i el 10O, sota la mirada perplexa dels seus socis de govern, i la gent que hi havia al carrer.
 

El “jo hagués fet” o “jo faria” des de l’anunciada des de fa dies oposició formal és fàcil de dir, però si la CUP hagués guanyat, potser sí que seria senyal que hi hauria moltíssima més gent disposada a deixar-se la pell al carrer (físicament, sí) i també que el suport a la independència s’alçaria almenys fins al 70%. Aleshores les coses si que serien efectivament diferents. Però no ens trobem en aquesta situació, ans al contrari. Cal que l’independentisme assumeixi el més ràpid possible la situació en la qual es troba, entengui que hem aconseguit situar l’objectiu de país en la independència (i ja no en un Estatut o un pacte fiscal), i començar a treballar picant pedra una vegada més per seduir i convèncer.
 

Mentre Torra no fa efectiu el nomenament del nou Govern i aquesta tarda ha fet una visita als exiliats a Brussel·les, els del 155 segueixen en descrèdit: ahir Cospedal deia en comissió, després d’un enfrontament amb Rufián, que la sentència Gürtel no era paraula de llei. La dona de Bárcenas no anirà a presó perquè té un fill petit (de només trenta anys!) per cuidar, i Miquel Iceta deia que era una mala decisió que Torra denunciï a Rajoy per haver incomplert la llei. Si la paraula d’un jutge no té perquè ser llei, tampoc ho hauria de ser per uns independentistes empresonats injustament. Si la dona de Bárcenas té un fill petit de trenta anys, Junqueras i Cuixart en tenen uns quants d’encara més petits. Si a Iceta no lo agraden les denúncies quan es detecta una il·legalitat, perquè ha permès l’activació del 155? Per què ha anat al TC contra els independentistes quan li ha semblat interessant per guanyar vots?
 

I el pitjor de la jornada d’avui: La Fiscalia Superior de Catalunya ha denunciat a Jordi Turull per haver cedit la meitat del seu patrimoni abans de l’1 d’octubre a la seva dona. Aquesta misèria demostra fins a quin punt hi ha voluntat d’exterminació. Junts per Catalunya ha saltat rebel·lant que el conseller va emprendre aquesta decisió per problemes de salut i risc de mort. Turull pateix d’apnees i necessita dormir amb una màquina per respirar, també a la presó. És ben lamentable que hagin de sortir a la llum aquests detalls personals de salut per haver de respondre a denúncies tant inhumanes.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut