«La informació s’ha cuinat per tenir una causa aquí i per poder-vos fotre, perquè nosaltres anem per vosaltres pel tema independentista i això és una instrucció directa del ministre de l’Interior». Aquesta és la frase del dia, la que hauria pronunciat el comissari Villarejo a un dels set fills de Jordi Pujol, Josep Pujol Ferrussola, segons declarava a l’Audiència Nacional aquest darrer el novembre del 2015.
Aquest és un dels enregistraments que ha filtrat avui el diari Público per demostrar la guerra bruta que ha encetat l’Estat contra Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho, Jorge Fernández Díaz, el comissari Villarejo, Moragas, Daniel de Alfonso, Victória Álvarez… tot un entramat de gent que ha engranat una maquinària que ha intentat destrossar el procés independentista estirant del fil de la declaració de Jordi Pujol.
Anys després d’aquella famosa declaració, l’Estat ha vist que vincular Pujol amb independentisme no va tenir l’efecte esperat. Mas va caure, sí, però darrere va venir Puigdemont, i ERC, i la CUP, i el poble, que sempre va un pas per endavant de tothom. Aquesta setmana la fiscal en cap de Barcelona ha estat la punta de llança d’un intent barroer de criminalitzar l’independentisme inventant-se literalment unes agressions i un assetjament que, més aviat han resultat ser el contrari.
Què passa quan una fiscal, garant de la llei, menteix? No hauria de dimitir ipso facto? Si una mentidera imparteix justícia, què importa el que es digui en un judici? Quina veritat s’investiga? Que en aquest estat no hi ha justícia independent ho saben fins al poble més remot de la Lapònia. I per reblar el clau, si vostès són els únics europeus que no se n’havien adonat encara, el TC ho deixa tot molt claret: «En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional». El Parlament no pot utilitzar la via dels fets, que si la indissoluble unitat d’Espanya… Molt de compte, perquè igual aquest dissabte, a les 16h, a la plaça Urquinaona s’enduran un altre bon ensurt quan vegin unides les dues revolucions: la social i la nacional, en defensa de l’acollida de refugiats. No els sembla que aquest seria el nexe d’unió entre ambdós moviments? Dissabte, anirem a defensar polítiques d’asil d’Estat amb estelades al carrer.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
