Com ja hem dit altres vegades, de tant en tant, el PDECat té un brot autonomista i surt alguna declaració controvertida que fa a la gent dubtar, i els dirigents de la jove formació han de sortir a apagar els focs que causa l’arrossegar encara una herència ideològica autonomista. No és fàcil gestionar això, el trànsit cap a l’independentisme s’ha hagut de fer a corre-cuita, i no podem esperar a què aquest partit canviï radicalment la manera de pensar de tots els seus quadres de la nit al dia. Avui, els diputats al Congrés de la formació de Marta Pascal han proposat secundar una moció de censura a Rajoy després de l’1 d’octubre.
La idea verbalitzada per Jordi Xuclà era la de “tenir un interlocutor vàlid per negociar el resultat del referèndum”. La sola proposta, però, genera desconcert al populatxo, que espera que Carles Puigdemont compleixi la promesa de declarar la independència en 48 hores, si surt el ‘Sí’ el primer d’octubre. Si declarem la independència, els representants del Govern espanyol ja no seran els nostres, com tampoc tindrem res a fer ni a dir al Congrés. El procés d’interlocució ja no el faran els diputats que votem a Corts, si no el nostre Govern, de tu a tu. Tant se valdrà si mana Rajoy, Sánchez, o Iglesias, serà problema dels espanyols. La sola idea de plantejar la idea implica permanència i marc mental espanyol, o potser que algú pensi que el PDECat creu que guanyarà el ‘No’, o que no hi haurà referèndum. Desconnectar vol dir desconnectar del tot.
Ha de ser així, per això la gent s’ha sobreescalfat i s’ha abraonat (mentre l’unionisme digital hi sucava el pa) sobre aquesta proposta, fins el punt que la també diputada Míriam Nogueras ha acabat apagant l’incendi repetint que els diputats faran el que digui l’executiu català liderat per Carles Puigdemont. Que així sigui. Avui també ha estat un dia agre per l’eurodiputat Roamon Tremosa, que ha estat acusat pel govern de Barcelona d’intoxicar amb el caos a El Prat, al mateix temps que Xavier Garcia Albiol sortia dient que la culpa del caos a l’aeroport barceloní és culpa de la Generalitat. Fa tot just 14 dies que l’Estat defuig la crisi que s’ha originat amb la companyia Eulen (molt propera al PP) i AENA.
Jaume Asens i després Ada Colau han acusat a Tremosa de “trumpista” per haver-los acusat de no dir res fins ara sobre el caos aeroportuari. Segons Tremosa, Colau podria haver fet més des del Consell d’Administració de l’ens aeri. El cert és que, segons publicava El Diario.es, aquest Consell va ser suprimit per Ana Pastor el 2012, abans de fer-se la primera reunió. Més enllà d’això, la guerra entre comuns i postconvergents segueix oberta. A Barcelona en Comú, com passava amb Iniciativa, no suporten les intoxicacions convergents, però és lògic que això passi si tenim en compte que Xavier Trias va ser possiblement expulsat de l’alcaldia després d’una campanya d’intoxicació d’El Mundo, de la qual el món comú va participar molt activament, en cadascun dels mítings que van fer. El PDECat és bo per votar un president del Congrés espanyol de Podemos, una moció de censura de Podemos, o un govern del PSOE i Podemos, però no per dur a terme un procés des de baix d’autodeterminació a Catalunya. Doble moral, una vegada més.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
