Tots els focus posats en la declaració d’Oriol Junqueras davant el Tribunal Suprem a Madrid. Com si fos un delinqüent, ha arribat en un furgó de la policia espanyola amb vidres opacs. Allà l’esperava una àmplia comitiva del seu partit, ERC, i diputats d’altres formacions com ara Bildu, amb el desig de llibertat però amb la convicció que avui no seria el dia. Hem passat el matí havent de suportar altre cop la baixesa dels mitjans espanyols als qui només els interessa intentar crear morbo, manipular i desinformar. La gran preocupació que tenien era, sembla ser, que no hi hagués cap representant de la CUP ni del PDECat per donar suport a Junqueras.
Del vicepresident de la Generalitat i president d’ERC no hi ha imatges, però els periodistes que l’han arribat a veure diuen que està notablement més prim, però que segueix ferm en les seves conviccions. El debat s’obre cada vegada que compareix ell o algun dels altres presos polítics: cal tenir en compte de veres el que pugui dir Junqueras sota la coacció de la presó? Què no dirien vostès per sortir de la presó, encara que pensin el contrari? És el que demana la gent: practicitat, que diguin el que Espanya vol sentir si això els dóna la llibertat, nosaltres ja sabem que la voluntat independentista és ferma. Aleshores hi ha un altre sector de gent que demana el relleu de Puigdemont i Junqueras, perquè l’espasa de Damocles que els plana al damunt els impediria governar de manera lliure i sense condicionants. Si bé això pot ser cert, hem de considerar altrament que la gent ha dit molt clarament que vol a Puigdemont i a Junqueras, i per aquest ordre, res de repetició d’eleccions ni candidats succedanis.
I què ha dit Junqeras finalment? Segons les fonts que han filtrat el seu discurs, que no han deixat que fos més llarg de dos minuts, que és un home de pau, de fermes conviccions morals cristianes, que és partidari del diàleg i la bilateralitat, i que acata la legalitat (sens especificar quina, ni esmentar la Constitució). Això sembla ser que no ha agradat a un dels denunciants, Vox, ni al Fiscal General. Seguiran demanant presó, que ja es donava per feta però que sembla ser que es confirmarà a partir de demà, ja que el jutge ha dit que avui no s’emetrà cap deliberació oficial. Haurem d’esperar, però les opcions de llibertat abans de la constitució del nou govern són molt reduïdes. L’Estat juga bé les seves cartes ara que li hem cedit tot l’avantatge.
Al migdia ha saltat la sorpresa. Qui també ha començat a donar senyals de cedir és Ada Colau. Aquest migdia s’ha presentat el Baròmetre semestral de la ciutat de Barcelona i la gran notícia ha estat que ara mateix, ERC passaria per davant de l’actual alcaldessa amb una intenció de vot del 16,5%, dues dècimes més amunt que Colau. L’equidistant seguiria encapçalant el rànquing de popularitat amb un 5,3, però el republicà Alfred Bosch li trepitjaria els talons només una dècima per sota. Bastant més lluny, gairebé a mig camí, quedarien el PSC (9,3%), Cs (6,4%), el PDECat (5,8%), la CUP (3,6%) i el PP, que es debatria entre la vida i la mort amb un escàs 1%. Respecte al 2015, BComú ha pujat un 1,1%, però Esquerra Republicana en sumaria 9,9% superant el doble dels punts que tenia el 2015 (6,6%).
Fa tot just pocs dies els dèiem que la pugna per la ciutat de Barcelona seria la propera gran lluita a lliurar pels independentistes, i que a priori hi arribarien quatre formacions a la primera línia de la graella de sortida, però sembla ser que ni Cs ni el PDECat (la fórmula JxC només és existent ara mateix pel Parlament) estan en condicions de disputar res real. Per tant, els republicans podran apel·lar al vot útil independentista i, de guanyar, el bolc que es podria produir a la ciutat on es passaria d’una alcaldia equidistant que segueix el model clàssic de governs PSC-ICV, a una de netament independentista en una situació absolutament crítica on el que ara es busca és ampliar les majories precisament a l’àrea metropolitana.
Ada Colau encara té marge de recuperació, Trias es veia guanyador fa tres anys i l’excés de confiança li va fer una mala passada en un moment en el qual es veia clarament a BComú com una força emergent. Avui les tornes es podrien tornar a capgirar i de guanyar Esquerra Republicana, l’independentisme, que s’està implementant a la gran ciutat precisament a través d’aquesta força, tindria una oportunitat d’or per poder estendre encara més el missatge amb una bona obra de govern. Veurem què passa d’aquí a un any i mig.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
