Avui la gent del Dietari del Procés ha testimoniat dos tipus d’actituds possibles respecte el procés:
La Candidatura d’Unitat Popular ha posat aquest migdia ordre al desconcert del procés sobiranista. En una conferència de premsa han presentat dos documents: el seu full de ruta, i el que pretenen que sigui el document que utilitzaran per negociar amb la resta de partits amb la voluntat d’arribar a un acord ampli per a independentistes que inclogui un govern de coalició independentista amb l’objectiu clar de la plena llibertat i la justícia social, sense més apel·latius ni referències a Espanya.
No es pensin però que això els estalvia la pertinent crítica. Com la resta de formacions, tots han comès els seus errors. El fet que ara la proposta de la CUP la podríem signar tots, ve després que aquesta formació hagi abandonat la taula de debat constituïda per debatre el full de ruta, per després presentar-se de forma heroica i amb el coneixement que és altament probable que sigui la formació que ostenti la clau del proper govern. Amb tot, caldrà que ara la formació s’assegui i debati el seu full de ruta amb CDC i ERC fins que d’allà en surti un document que inclogui una clara referència a la Declaració Unilateral d’Independència.
L’altra formació que avui n’ha parlat, ha estat Iniciativa a través del diputat teòricament independentista, Jaume Bosch. No sabem si realment parlava en nom de la seva formació o expressava una opinió personal que demà serà contradita per algun altre dirigent. Bosch ha proposat avui mercadejar amb el full de ruta: fragmentar-lo per parts perquè el seu partit pugui votar favorablement algunes.
Mirin, el full de ruta és un objectiu de país, no una subhasta de peix. Un full de ruta ha de tenir una sèrie de passos que, encadenats, duguin a un objectiu de país (la independència, que per això es fa aquest procés). I qui no vulgui arribar a aquest objectiu, que no hi vulgui ser a mitges per quedar mig bé. No passa res, que diguin “ens agrada Catalunya, però preferim Espanya” i ja està. És democràtic. Perdran la meitat o més de diputats i ja està. Però si us plau, no ens muntin un altre cop el xou que van organitzar amb la pregunta del 9N, per incloure una penosa segona pregunta que després no van tenir el valor de defensar, després de dos anys de procés i atacs indiscriminats per part d’Espanya (i 300 anys a les espatlles). Perquè en tot un any no van ser capaços ni de definir què carai eren ni què carai votarien. I encara es van plantejar no anar a votar. Prou giragonses.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
