Ahir, el Dietari els feia un apunt molt interessant: podrà Enric Millo controlar durant aquest estiu 948 municipis? Podrà l’Estat anar a retirar urnes a 948 municipis? La ciutadania cada vegada ho veu més difícil. És per això que la determinació –almenys de portes enfora- del tàndem Puigdemont-Junqueras fa que les dues enquestes que s’hagin publicat fins ara sondejant sobre la pregunta concreta del 9N, donen com a guanyador el Sí amb una participació de més del 50%.
Ho deia l’enquesta de l’ARA fa uns dies i ho diu aquest cap de setmana una de La Vanguardia. Un 54% de participació i una victòria del Sí clara: un 42,5% dels vots favorables a la independència, i un 37,6% de contraris. La resta, entre la gent que no aniria a votar (segurament la majoria enquadrables al ‘No’, i els indecisos.
Políticament, entre els indecisos hi trobem els Comuns. Poques coses més es poden dir d’ells que no hàgim dit ja. Ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va decepcionar força amb la seva absència a l’acte de suport dels batlles al referèndum. I això que una majoria dels seus votants aniran a dipositar la papereta que correspongui a l’urna de l’1 d’octubre. Amb en Guifré comentàvem ahir que, efectivament, té molt mèrit que en tot aquest temps hagin aconseguit driblar la necessitat de posicionar-se. La veritat és que a aquestes altures ja gairebé tant se val si es posicionen o no, ja saben que en un referèndum qui votaran seran les persones, i a aquestes no els fa falta que el seu partit de referència els digui què han de votar.
Qui sí que es pronuncia una vegada rere l’altra és l’Estat espanyol. Les amenaces són constants. El ministre Zoido tornava a treure l’espantall del pes de la llei, amenaces poc creïbles perquè per altra banda podem comprovar com van de desbordats. La campanya de la por de Madrid només té un objectiu: acovardir, posar la por al cos dels consellers que hauran d’executar el mandat democràtic, fer pressió al Parlament, per evitar que es constitueixin els col·legis electorals l’1 d’octubre. Un cop constituïts, ja no podran fer res. Tot dependrà dels nostres vots per canviar-ho tot.
Per aconseguir això, caldrà màxima unitat. Avui però, la detenció d’un membre de l’organització juvenil vinculada a la CUP, Arran, per participar d’una acció de protesta a la seu del PP fa unes setmanes, ha enrarit l’ambient novament entre Mossos i anticapitalistes. No deixa de ser un incident menor dins del procés en el qual estem immersos, però caldrà que tots siguem conscients i tinguem el suficient sentit de país que vol arribar a Ítaca com per mirar d’evitar regalar aquests titulars fàcils a partits com Ciutadans. Els taronges, per la seva banda, es tornen a omplir la boca amb el municipalisme català, quan no tenen cap alcalde al Principat i la formació d’Arrimadas segueix perdent afiliats.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
