Parlen de procés constituent, però quan s’ha de tirar endavant votant les conclusions de la comissió corresponent no hi donen suport excusant-se que no s’ha fet com ells volien. Parlen de referèndum per decidir el futur de Catalunya però quan es demostra que la ciutadania espanyola no el vol en pintura –més de 16 milions dels 24 que van anar a votar el 26J ho van fer per partits anti-dret a decidir-, no volen explorar altres vies per a fer-lo. Volen treure la casta i canviar-ho tot i després fan els possibles per fer una aliança amb el PSOE a qualsevol preu amb la lògica dreta-esquerra de sempre. Qui són? Podemos i les seves confluències. Ho volen tot, però no tenen el valor –ni sembla que l’interès real- per a fer res.
Amb tot, el CEO fet públic aquest divendres demostra que és una formació que encara sap ‘vendre la moto’ amb solvència perquè un 30% de gent que els votaria en unes hipotètiques eleccions al Parlament demà diuen que alhora votarien ‘sí’ en un referèndum d’independència. Així, l’estratègia òptima seria convèncer-los que s’apropin a postulats sobiranistes, perquè en cas contrari, en uns futurs comicis catalans ningú els comptarà com a secessionistes i es tornarà a dir que el moviment sobiranista no arriba al 50%. Sí, tot s’arreglaria amb la RUI, però… I si cap ciutadà unionista va a votar? És evident que la tríada PSC-C’s-PP –i ningú pot descartar que també CSQEP-faran campanya per ignorar el referèndum. Però això són figues d’un altre paner.
En qualsevol cas, és possible arrossegar el ‘sector Colau’ cap a l’unilateralisme o l’independentisme? Molt difícilment. El secretari general de Podem Barcelona, Marc Bertomeu, ha dit aquest dissabte que “s’ha de sortir de la lògica totalitària del full de ruta nacional”. Al més pur estil Ciudadanos, barreja independentistes amb totalitarisme, cosa que li ha suposat una allau massiva de crítiques a Twitter. I a aquest energumen se l’ha d’incorporar al camí cap a la independència?
Sí ho féssim, seria com col·locar dinamita al vaixell sobiranista, perquè convèncer-lo, no el convencerem. Impossible. Només cal veure la poca convicció amb què busquen alternatives al referèndum havent constatat el ‘no’ espanyol, que acabarem de copsar quan es formi govern a Madrid. És evident que el dret a decidir és de cara a la galeria, no han evolucionat ni un centímetre des que Joan Herrera el defensava, suposadament, el 2013. Quan, després de dos anys, un mes abans del 9N va aparèixer el TC, ja va instar a esperar a noves majories a l’Estat. És normal, però, aquesta actitud, ja que tot partit voldria mantenir el 30% dels electors, encara que sigui enganyats.
Així, quina és la solució? Posar de relleu les contradiccions del partit, instar-los fins l’extenuació a fer un pas cap a l’unilateralisme per canviar les coses, veient que els ciutadans d’Espanya –no ‘el PP’, com diuen ells, sinó tots els qui els han votat- no ho volen fer. És clar, sempre se’ls ha de convidar a fer el pas de manera oficial, però mai comptant que ho faran. L’únic que és esperable és un trencament de la formació i que aquest percentatge independentista s’escindeixi. I és queno potser que, segons el CEO, només un 43% de persones votarien partits independentistes en unes eleccions però que més d’un 47% votessin ‘sí’ en un referèndum.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
