La nova onada del CEO, feta pública aquest divendres, torna a revelar el que es palpa des de fa mesos: la independència continua baixant lleument. Del 44% el mes de febrer, passa al 42,9%, i els que optarien per quedar-se a Espanya pugen al 50%. I per què? El Dietari ho ha repetit fins la sacietat en les darreres setmanes: indefinició, partidismes, manca d'unitat d'acció… Això enerva la població, que cada vegada més busca l'opció més nova. Les ideologies rígides tal com les enteníem abans cada vegada costen més de trobar. Ara la gent vol resultats ràpids i com que no han percebut avenços substancials en els tres anys de procés, molts es fixen en el model Colau. Simplement perquè és l'opció nova. Però, a tres mesos del referèndum de facto, hi ha temps encara per capgirar la tendència?
De ben segur. Si l'actual govern de Barcelona continua cridant l'atenció amb els nomenaments que està fent, es podria desgastar en temps rècord. A banda, si l'independentisme aconsegueix una fórmula trencadora per afrontar els comicis, encara tindrà temps de de fer canviar d'opinió els votants indecisos. Com a mínim, passarà a ser l'opció més 'nova'. Ara, si segueixen amb la tendència decadent actual amb escenificacions constants de trencament i partidisme, no hi ha res a fer.
D'altra banda, el forat que ha obert el 'No' en aquesta enquesta no ha de fer decaure ningú l'ànim. No és definitiu, si no que potser és el moment baix d'una fluctuació. L'exemple escocès sempre ens recorda que allò que val és el dia de la votació sobretot, i en certa manera els dies immediatament anteriors. Alex Salmond va aconseguir revertir les enquestes que el donaven segona força a les eleccions escoceses de 2011 en només sis setmanes i va aconseguir la majoria absoluta. Això va provocar una bogeria independentista que va fer-la apropar-se als defensors del No. El boom de patriotisme britànic de 2012 (Jocs Olímpics i jubileu reial), no obstant, van fer baixar les expectatives del SNP. Ho veien tot perdut el 2013, van poder remuntar a mesura que la votació s'apropava, però els mesos abans del referèndum van suposar el que semblava la desfeta definitiva. Amb tot, un mes abans del 18 de setembre, es publica la primera enquesta en tot el procés que dóna el Sí guanyador. David Cameron i companyia salven els mobles hipotecant-se exageradament, però just després de la derrota del Sí, sorprenentment el SNP i la independència comença a pujar com l'escuma. Tot va ser i està sent un seguit de fluctuacions que mostren la volatilitat de les enquestes. El que importa és el moment de la veritat: com es presenta cada bàndol just abans del moment de la veritat, i això és el que el sobiranisme català es juga aquest juliol.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
