Aquest matí ha sortit el sol malgrat els núvols; Grècia seguia a la Unió Europea, i la moneda hi romania vigent. A més a més, Syriza ha pactat amb la dreta euroescèptica. L’enlairament del coet hel·lè per vagar per l’espai sideral pels segles dels segles no s’ha produït –encara. Les eleccions han estat tant sonades que fins i tot a ICV han dit que Grècia s’ha emancipat nacionalment. El que sigui menys Catalunya. El riure ha estat escandalós quan Herrera afirmava que l’equivalent del partit a casa nostra seria un Podemos+ICV (ni rastre de la CUP en la comparació, per cert). Déu n’hi do, quin ridícul veure ara tot de polítics intentant competir per veure qui s’assembla més a Syriza. A Iniciativa ja li va passar el tren, i ara no li queda més que intentar-se diluir com sigui en la formació de Pablo Iglesias. Això, o escoltar-se més la consciència nacional. Desenganyin-se de comparatives estúpides: Catalunya, malgrat la crisi, és un país benestant, i no el drama del territori que ocupa l’extrem sud de la península balcànica.
Mentre tothom és a l’espera del que pugui fer el nou cap de govern grec amb il·lusió, aquí ha planat la sensació que nosaltres hem perdut una mica la iniciativa. La presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, ha estat la primera de la classe a convocar eleccions anticipades, en vistes d’un possible augment de la intenció de vot de Podemos. Sembla que també podria tenir d’altres aspiracions al PSOE. Aquí vàrem tenir la oportunitat de convocar per d’aquí a un parell de mesos eleccions i dotar-nos d’un govern que augmentés les revolucions del motor per arribar precisament a una illa grega, Ítaca. Els catalans en vam treure el compromís del president de convocar eleccions el 27 de setembre, una data ara mateix massa llunyana a l’horitzó havent-hi les municipals pel mig. La situació esdevé feixuga quan veiem altre cop les disputes internes entre els dos partits de govern sobre si les eleccions seran plebiscitàries o no. Si no hem de fer eleccions per decidir sobre la independència, ja podem plegar veles. I paral·lelament el serial del full de ruta.
Tanmateix, CiU i ERC s’han posat mans a la feina. Avui ha arribat l’acord sobre els pressupostos que tindran una partida extra de 100 milions per temes socials. Els pressupostos també donaran suport a les estructures d’Estat, i en 9 mesos la hisenda catalana no estarà del tot llesta però ja podrà garantir el cobrament d’impostos i el pagament de prestacions. Caldrà treballar dur. ERC ha registrat també la petició de compareixença de Mas a la ‘Comissió Pujol’, malgrat que ho havia evitat en quatre ocasions anteriors. Podria ser que l’acusació de tràfic d’influències que recau sobre Oriol Pujol en sigui una causa. I mentrestant, a molts quilòmetres d’aquí, hi ha hagut una trobada formal entre el papa Francesc i el cardenal barceloní Sistach. A banda dels temes preceptius, de què més deuen haver parlat?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
