Ja fa dies que és públic que el govern català s'està debatent entre fer o no fer el referèndum unilateral. Com a mínim és la versió oficial. Potser hi ha una determinació al respecte però no s'ensenyen les cartes abans d'hora -això explicaria que la CUP hagi dit el 'sí' a la qüestió de confiança sense oposició-. En qualsevol cas, el debat ha virat sobtadament cap a un escenari molt similar al de 2013 i 2014: com garantim un referèndum amb garanties i reconeixement internacional?
La cobertura legal hauria d’estar assegurada mitjançant una llei catalana que ja no intenti sortejar l’espanyola, perquè és impossible evitar el TC. Així, una regulació de referèndums que podria estar inclosa dins la llei de transitorietat jurídica podria ser la solució. Aquesta hauria de donar permís a la Generalitat per utilitzar un cens amb cara i ulls i hauria d’establir un cos de persones amb la neutralitat que no donaven els voluntaris de 2014, a fi i efecte d’omplir les meses electorals. La qüestió principal, però, hauria de ser arrencar un gest de la Unió Europea de mínima acceptació de la votació abans que se celebri. Com en el cas montenegrí el 2006.
Tot plegat recorda als debats interminables sobre legalitat celebrats fa dos anys, que van acabar una primera suspensió del TC i una surrealista tirada de tovallola del govern Mas a la primera de canvi sense un pla B a la mateixa alçada. Sí que l’executiu va tenir valor de tirar endavant el succedani que es va crear, cosa que igualment va acabar als tribunals. Tot, per un procés participatiu sense cap valor –i que encara s’allarga judicialment, ja que aquest mateix dilluns Francesc Homs ha declarat a Madrid.
Ara no es pot caure en el mateix error. No es pot anar cap a la casella de sortida de nou –com ja defensa l’editorial d’El País, que celebra una suposada renúncia de Puigdemont al RUI, en l’enèsima ocasió que destapa el xampany de la mort del procés abans d’hora–. S’ha d’anar cap a l’última casella del procés. Si el Govern català no està preparat per assegurar totes les garanties –Unió Europea inclosa-, o bé no està disposat a desobeir de manera flagrant la legalitat espanyola, que ho deixi córrer i convoqui eleccions constituents. Abans, però, que s’ho pensi bé. Ara és el moment de mantenir els nervis i tenir seny, tot i el nerviosisme de molts sectors independentistes. Arribats a aquest punt, no hi ha pressa. Això sí, dins el termini dels 18 mesos.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
