La darrera nit de l’any. Com cada any des del 2012, mentre els telèfons mòbils ja comencen a col·lapsar-se de missatges felicitant el millor any nou, i desitjant els millors propòsits, la gent que testimoniem aquest convuls procés independentista els seguim escrivint l’article diari on relatem el que passa des de fa cinc anys. Enguany, els missatges de felicitació d’any nou tenen dues novetats: els que demanen recordar els Jordis, Quim Forn i Oriol Junqueras, i els que desitgen “feliç any nou, ciutadans de la República Catalana”.
A l’espera de poder materialitzar aquesta darrera afirmació més aviat que tard, són uns altres ciutadans els qui segueixen intentant copsar l’actualitat informativa de la jornada (i de les darreres des de les eleccions). Ciutadans demana més protagonisme als independentistes i fa una crida al PDECat perquè faciliti una Mesa on els d’Inés Arrimadas n’ostentin la presidència. L’argument és la victòria electoral, però la reclamació és més aviat moral. L’unionisme no compta amb majoria al Parlament, i es dóna la paradoxa que els anticatalanistes han acabat adoptant el discurs de l’Artur Mas cap de l’Oposició, que es va passar tota la travessia del desert convergent titllant la coalició de govern de PSC-ERC-ICV de “govern dels perdedors”.
Caldrà aguantar altra vegada quatre anys d’una força lamentant-se públicament de la seva victòria pírrica. Ciutadans vol projectar-se des de Catalunya al Govern espanyol, i algunes estimacions diuen que podria ser segona força. Però per renovar o no a Rajoy encara queden dos anys i mig. Per cert, avui hem sabut que el dimissionat popular Jorge Moragas, mà dreta de Rajoy, va ser un dels impulsors de Societat Civil Catalana, confirmant així que l'entitat unionista és un altre dels instruments de les clavegueres de l'Estat (encara que ho hagin negat sempre), tal i com afirmava el fotoperiodista Jordi Borràs en el llibre que va dedicar a l'entitat. Mireia Boya ha aprofitat avui per publicar una ràfega de tuits recordant què és i què busca SCC tot posant l'èmfasi en l'opacitat dels seus comptes, només equiparable als de… Ciutadans, la força que més els ha promocionat, per sobre del PSC i el PP.
Mentrestant, la propera comtesa electoral important seran les eleccions municipals de 2019. Potser aquí, l’independentisme podrà fer un nou salt endavant i seguir aquesta projecció ascendent a l’àrea metropolitana, on dècima a dècima s’està penetrant. A la ciutat de Barcelona, clau com a punta de llança, podrien arribar fins a quatre forces amb possibilitats de governar: Barcelona en Comú (que avui fa un tap), ERC, el PDECat, i Ciutadans. I no els estranyi tornar a veure un gran desplegament dels darrers per mirar de conquerir els districtes municipals que ara es disputen els comuns i els republicans. Malauradament però, en aquest desplegament mediàtic ningú els explicarà com s’està finançant aquesta formació, ni la relació que això té amb què el Tribunal de Comptes hagi tornat a invalidar-los els comptes que han presentat. Seguiran els votants d'aquesta formació denunciant el 3% de l'extinta CiU però tapant amb la bandera aquest gran misteri que envolta el finançament del partit amb el que avui han decidit identificar-se?
Feliç Any nou, amb el millor dels desitjos de materialitzar la República anhelada!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
