Avui han arribat els furgons que han anat a Lledoners amb els presos polítics homes, i a Puig de les Basses amb les preses polítiques dones. Falten Rull i Turull, que van cursar la petició més tard. Justament, el govern espanyol no volia cap espectacle ni cap manifestació, però l’espectacle es va produir ahir a la nit quan tres espanyolistes que treien llaços grocs prop de Lledoners van agredir el membre d’un CDR que s’havia concentrat allà. Com sempre, uns mitjans parlen d’incidents i uns pocs titulen amb l’agressió. Personalment, i ja ho he explicitat altres vegades, no hauria de ser tant fàcil saber qui forma part d’un CDR, perquè els CDR haurien de tenir més de comando que d’ANC.
Tampoc han impedit les manifestacions. Centenars de persones s’han congregat a totes dues presons al pas dels furgons i els presos han pogut sentir la calidesa de poder ser a prop dels seus. Carme Forcadell fins i tot podrà tornar a ser anomenada pel seu nom, i no com a ‘Carmen’. La contradicció com en aquest cas bé retraten els opinòlegs de sofà, és clara: som carcellers dels nostres presos i és penós. Sentir a la consellera Capella explicar que els presos no volen tenir més privilegis que els altres reclusos, ens fa sentir malament a tots, i és el que bisca l’Estat espanyol en el fons, però bé és cert que com a Govern, no podem fer massa més cosa, i les solucions que ens arriben des dels sofàs de les cases es resumeixen en una: l’assalt a la Bastilla. Si seguim per aquest camí de raonaments, no en traurem res. Ei, i endavant amb la Bastilla, però algú es para a pensar alguna vegada en les conseqüències? I de tots aquests gurus que llancen les masses a la Bastilla, algun d’aquests s’aixecarà del sofà per posar-s’hi al capdavant?
Tant el president de la Generalitat com el president del Parlament han fet discursos des de la presó de Lledoners i Puig de les Basses. “No ens aturarem fins que siguin lliures”, ha dit Torra. “Les he vist fortes però estar prop de casa no és estar a casa”, ha remarcat Torrent des de Figueres.
Qui segurament no s’ha parat massa a pensar en les conseqüències de les seves proclames són els grups independentistes al Congrés. Tant ERC com el PDECat han cedit finalment a fer director el darrer candidat proposat pel PSOE-Podemos, després que el Govern espanyol fes una finta avui i digués que Torra podria parlar del que volgués amb Sánchez. Una trampa com una altra a la qual els independentistes hi ha caigut voluntàriament per tenir una excusa per votar finalment una renovació necessària a TVE, però irrellevant pel que fa als interessos independentistes, i més si ERC va dir que no votaria a res més als socialistes si no era algo social. Cal no fer segons quines proclames, perquè l’experiència diu que habitualment te les acabaràs empassant. Segurament aquí la CUP podria donar alguna lliçó, mentre que a l’altre extrem hi hauria el PDECat, que no s’han fet de pregar tant com els republicans. Només Gabriel Rufián (amb un vot que no ha canviat la majoria) ha votat que ‘No’, perquè el nou candidat a cap de TVE, Tomás Fernando Flores, va censurar un programa el 2012 retirant-lo anomenat ‘Carne Cruda’.
Al Parlament, la CUP ha aconseguit finalment que JxC i ERC acceptin finalment ratificar la declaració de ruptura del 9N, amb aquest esment i contra llur voluntat, perquè la veien redundant. Bé redundant ho és com totes les altres que s’han aprovat i no han anat més enllà. En relació a tot això, el Parlament també ha aprovat la creació d’una comissió per “posar llum al període fosc del 155”.
La nota positiva del dia l’ha posat un més que optimista Ramón Cotarelo, que des de Girona benestant ha vaticinat que la independència de Catalunya es produiria entre finals d’aquest any i mitjans del que ve. Tant de bo la seva profecia, o la de Deulofeu, el de la matemàtica de la història que la pronosticava pel 2020, tinguin raó.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
