La notícia de la imminent intervenció del govern espanyol en els comptes de la Generalitat no és una mesura més en les tradicionals escaramusses entre els dos executius. És quelcom de més envergadura. De fet, es tracta de l’inici del xoc, de la primera mesura de força de l’Estat després que Catalunya deixi el camí autonomista i emprengui definitivament el viatge cap a la independència. I, com era d’esperar, l’Estat no ha portat els tancs a la Diagonal a la primera de canvi, sinó que ha estat una mica més intel·ligent. El fet d’escanyar financerament el país és molt més efectiu, ja que sense el FLA, la Generalitat no podrà pagar les factures i nòmines als treballadors públics en qüestió de setmanes.
Així, es tracta d'una mesura de força que presenta un primer obstacle majúscul. I com agafa l'independentisme català? Amb els pixats al ventre, per variar. Durant tres anys el país s'ha dedicat a posposar el xoc de trens per carregar-se de raons i per acumular més força i ara, amb majoria absoluta al Parlament, comença l'ofensiva estatal en el moment més dèbil del Principat, amb un govern en funcions i sense perspectiva immediata de formació d'un nou executiu. Per sort, l'Estat tampoc viu el seu millor moment ja que les eleccions són a tocar i tot el que es faci ara pot quedar en paper mullat depenent dels resultats.
En qualsevol cas, la badada estratègica catalana és majúscula: aprovar la resolució que trenca de facto amb la legalitat més bàsica espanyola sense tenir lligada la unitat d'acció dels 72 diputats independentistes equival a fer paracaigudisme sense paracaigudes, o llençar-se a una piscina de cap sense aigua. Junts pel Sí va decidir tirar la declaració endavant per 'estovar' la CUP, però si els anticapitalistes no havien d'investir un president i pactar un programa de govern de manera imminent, per què no es va posposar?
Com a mínim, els cupaires no podran mai acusar Junts pel Sí d'haver-los fet xantatge amb l'aprovació del text, però entre les dues formacions s'hauria d'haver tingut més vista si les negociacions semblava que tiraven per llarg. Tot i això, encara hi hauria temps d'afrontar l'atac espanyol amb garanties si les converses no s'allarguen en excés.
De moment, aquest dimarts Artur Mas ha donat la cara per denunciar que el pla de Montoro és una intervenció encoberta, que es tracta d'una agressió institucional al país que afecta tant els independentistes com els que no ho són i que és una simple represàlia per defensar posicionaments polítics democràtics. A banda de lluita als tribunals, el Molt Honorable en funcions ha dit que la resposta que planeja és eixamplar la majoria sobiranista per fer el procés més irreversible: “L'objectiu és passar del 48% de Sí a la independència el 27S al 50% en uns mesos”, ha dit. Ara només falta saber si literalment Catalunya s'haurà de veure immersa en unes noves plebiscitàries el mes de març. Però compte, perquè amb o sense el 50%, podríem trobar el mateix escenari de bloqueig per la investidura al Parlament.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
