Després de tot un mati de llarga espera, Carles Puigdemont ha abandonat oficialment la seva condició de pres passades les onze del matí, però els ciutadans i la premsa ha hagut d’esperar fines ben bé les dues del migdia per veure’l sortir de l’edifici de la presó de Neumünster. Aquest ha estat el moment més esperat de la darrera setmana i Puigdemont el pres més important i cèlebre de l’any de tota Alemanya. I segurament més enllà.
El president Puigdemont ha fet un breu parlament en alemany, idioma en el qual ha agraït el tracte i els suports, i en anglès, que ha fet servir per llençar un missatge de diàleg pacifista, diàleg a Rajoy. El president tenia previst fer una roda de premsa més extensa aquesta tarda al mateix poble a les sis, però s’ho ha repensat ràpidament i ha citat els mitjans a la mateixa capital d’Alemanya: Berlín, demà. Vinga doncs! Tots els periodistes a recórrer els 350 quilòmetres de distància fins a arribar al cor d’Alemanya. Alguns s’han despertat aquest matí a les cinc –o abans- per poder estar allà, en aquella guerra de micròfons internacionals per recollir el moment polític més important d’aquest any a Europa.
Tal com ha afirmat TV3, el Govern alemany ha demanat a Catalunya expressament que formi govern ja. Aquest és un gest absolutament inèdit, el conflicte català està més internacionalitzat que mai després dels successos d’aquesta setmana i d’aquesta apel·lació directa dels alemanys, que ha deixat estabornida Moncloa.
A Espanya estan absolutament aclaparats, els titulars rabiosos dels diaris deixen entreveure la frustració de veure com la justícia democràtica europea ha modificat les seves previsions. El govern d’Espanya ha intentat mantenir un to baix de “respecte a l’autoritat judicial”, però sempre recordat que Puigdemont “és un fugat de la justícia”, i que l’esperen amb les portes d’Estremera obertes. Fins i tot el jutge Llarena ha plantejat el contraatac: anirà a la UE a demanar si Alemanya pot rebutjar així els càrrecs que intentava imposar el tribunal que presideix. Evidentment, això tindrà poc recorregut, des del govern alemany se’n riuen.
Cal contenir l’eufòria, perquè Puigdemont encara pot ser igualment extradit per malversació. Ara Llarena però, haurà de decidir si retira l’euroordre com va fer quan la mateixa situació es va donar a Bèlgica. Imaginin-se que Alemanya decideix no extradir finalment el president, si ara mateix la causa judicial espanyola està bastant tocada després que quatre països diferents li hagin donat carabasses. I ara preguntin-se, què passaria si se l’extradeix a Espanya per malversació, i el Tribunal Suprem no és capaç de demostrar la sostracció de diners? Quedaria el president lliure en territori del regne d’Espanya? Seria una carambola de pel·lícula.
Com veuen, màxima emoció, cada dia una sorpresa diferent. Espanya se segueix desfent, però trencar el mur és més difícil del que ens pensàvem. En qualsevol cas, un cert optimisme s’ha instal·lat en una societat que segueix debatent qui ha de ser president. A l’espera del que digui demà Puigdemont, l’aposta de JxC i ERC és aprofitar clarament l’escletxa que ha obert l’ONU per investir Jordi Sànchez, i crear un nou front a l’Estat. De fet, Roger Torrent ja està immers en la nova ronda de contactes. Ja és això, desbordar per tot arreu Espanya, fins que acabi de rebentar.
Però, tornem a preguntar, i la CUP, què hi diu? La CUP segueix instal·lada en el Puigdemont o Puigdemont, la qual cosa és totalment comprensible. És el clam de la gran majoria de l’independentisme, i el que tots desitjaríem ara mateix però pensant amb el cap fred, què és el que ens pot sortir més a compte de fer ara? Obrir un nou front i posar un president pantalla a l’espera de poder crear el marc legal per investir el president, o jugar-se-la forçant novament el reglament del Parlament i anar a totes? Elsa Artadi apuntava cap a Sànchez i deia que hi havia un acord a tres bandes per investir Sànchez. Però, quin és el tercer partit? No ho ha especificat.
En qualsevol cas, ja era hora de poder gaudir d’alguna cosa, encara que sigui temporal. Volem acabar avui amb l’altre protagonista de la jornada, el popular Federico Jiménez Losantos, radiofonista que probablement i seguint el mateix criteri que s’ha seguit amb Pablo Hasél o Valtonyc, ja fa temps que hauria d’estar a la garjola. Ja els hem avançat que avui la caverna mediàtica i l’espanyolisme ranci en general estava molt i molt emprenyat. Així que Losantos ha esclatat amb una amenaça de caràcter molt greu a Alemanya:
“A Balears hi ha uns 200.000 ostatges alemanys”, i ha afegit “a Baviera? Bé, a Baviera poden començar a esclatar cerveseries”. I s’ha autopreguntat “Clar, però vostè què proposa, una acció? Doncs naturalment, ens han bofetejat, ens han donat una patada als testicles”. La policia germànica ja ha advertit que ha pres nota d’aquestes declaracions, i si s’hi posen, Losantos podria acabar-ho pagant car, ja que no és el mateix insultar des d’Espanya, on es pensen que segueixen governant un Estat feudal, que Alemanya, un país on pots acabar a la presó per fer qualsevol comentari malsonant que inclogui la paraula “nazi”. Espanya és una barra lliure d’insults, desqualificacions, amenaces, corrupció i una concepció bastant medieval de tot que permet donar un altaveu a energumens com aquest, però Europa, en això, fa segles que ha madurat. La clau segueix essent la internacionalització.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
