Quan Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat, després del darrer pacte amb el PP d’Aznar i de bloquejar les demandes de reforma de l’Estatut que venien de feia anys principalment d’ERC i després també del PSC del darrer federalista, Pasqual Maragall, i d’ICV; tothom tenia clar, simpatitzés amb la figura de Pujol o no, que passaria als llibres d’història com a un dels presidents més importants de la Història Catalunya. 23 anys de mandat, immersió en el món de les autonomies, i la política d’aconseguir diners pidolant-los a Madrid a canvi de centenars de pactes amb els partits de govern espanyols, el “peix al cove”. Amb ell Catalunya començava a renéixer, però a canvi de tallar amb l’esperit de sobirania i progrés de la darrera Generalitat oficialitzada, la dels anhels de Macià i Companys.
Artur Mas, el seu successor, és l’única persona, conjuntament amb Oriol Junqueras i el poble de Catalunya, que una dècada després estan escrivint amb lletres d’or una pàgina encara més gloriosa per al país. Poc s’ho pensava ningú que ràpidament es podria superar la figura cabdal de Pujol. Però sí. La revolució interna ideològica que està vivint CiU va fer-se decidir a l’ex-president Pujol a fer-se independentista per no quedar encallat en el passat autonomista català que ell va construir. Però l’ex-president ha quedat atrapat en la seva pròpia figura, admetent ahir divendres en un comunicat que recentment ha regularitzat una herència familiar que duia trenta anys amagant en paradisos fiscals.
A contracor, com es desprèn del comunicat, el president que sempre es va voler confondre amb Catalunya, no té més remei que confessar el seu pecat. Afortunadament però, Catalunya no ha estat mai Pujol, ni tampoc CiU. Aquesta superioritat moral convergent s’esberla en mil trossets de cristall que plouran sobre l’actual president de Catalunya. Conscient d’això, el flamant nou home fort de CDC, Josep Rull ja ha volgut deixar molt clar que això és un afer personal de la família Pujol. CiU sabia que en breu havien d’aparèixer informacions definitives sobre aquest afer.
A l’igual que va passar en les darreres eleccions, la premsa unionista i l’Estat espanyol desbocat en mirar de matar el procés sobiranista i, de pas, Catalunya sencera, haguessin pogut fer esclatar aquesta bomba el mateix 11 de setembre, o el 8 de novembre.Jordi Pujol ha preferit autoimmolar-se ell mateix i carregar amb totes les conseqüències del seu pecat, per no perjudicar Artur Mas i el procés que està liderant, en un moment en el qual tothom també té la maleta de vacances ja feta, i la meitat de tertúlies estan de vacances.
Ahir en Guifré ens explicava com el president Mas es queixava dels gripaus que s’estava empassant, com a CiU, en solitari al govern. Feia referència a les retallades i es dirigia preferentment a ERC. El cert però, és que les retallades només son la part dels gripaus compartibles ja sigui amb ERC o amb qualsevol altre aliat de govern. La resta però, els pitjors i els que no es poden compartir, son els que s’han creat ells mateixos: la corrupció i els imputats, Banca Catalana, Pallerols, el Cas Palau i ITV… les deslleialtats de Duran i, finalment, l’esclat de Jordi Pujol.
La Catalunya autonòmica queda definitivament enterrada amb la confessió dels delictes fiscals del seu president més longeu i representatiu, Jordi Pujol, i això dóna pas a l’inici d’una nova etapa, l’etapa constituent del nou l’Estat Català.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
