Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Catalunya i Noruega, tan a prop i tan lluny

|

- Publicitat -

Una economia solvent, un salari mitjà impressionant, una llengua amb pocs milions de parlants però ben conservada i respectada per tothom, una minoria que conviu sense problemes amb la majoria, una educació de primera i una gran majoria de gent que parla l'anglès amb un nivell gairebé nadiu. Parlem de Catalunya? Òbviament, no.

Benvinguts a Noruega. El país dels fiords no és cap potència econòmica i la seva rellevància en la comunitat internacional no és notable. Encara que no jugui un paper clau en el món, però, ha assolit un nivell de vida pels seus ciutadans gairebé inigualable. I és part de la Unió Europea? I de la zona euro? No, ni hi ha una majoria de gent que ho demani. D'acord, Noruega és el país productor de petroli per excel.lència i amb això no es pot competir. Ara bé, és una evidència que sense ser a la zona euro ni a la Unió Europea -encara que mantenint-ne acords- es pot arribar a construir un país exitós. Abans de tot això, però, es necessita ser un estat independent, i Noruega ho és des de 1905. 

Publicitat

Noruega va 'canviar de mans' a principis del segle XIX; de ser part de Dinamarca, va passar a formar una unió amb el Regne de Suècia, tot i que Estocolm manava i el rei era suec. Tot i que tenien constitució i algunes institucions pròpies, el monarca comú havia d'aprovar tot allò que sortís de l'Storting, el parlament noruec. Això va esclatar el 1905, quan Oslo va aprovar una llei per tenir consulats separats. El rei la va vetar, el govern noruec va dimitir d'immediat i, davant de la impossibilitat del monarca de formar un nou executiu, l'Storting va declarar la unió dissolta. Els suecs van exigir un referèndum al país veí per ratificar la decisió, mentre que els noruecs ja planejaven la consulta per la seva banda. Resultat: 368.000 vots a favor i 184 en contra. De manera civilitzada i pactada, Noruega va esdevenir independent. 

Els processos de secessió noruec i català, amb 108 anys de diferència, comparteixen en part la situació d'autonomia insuficient. A Catalunya estem a les portes del moment en què el Parlament aprova la llei clau -sobre els consulats a país nòrdic i sobre les consultes a casa- i l'Estat la veta. Noruega va ser valenta i va tirar pel dret. Farà el mateix Catalunya? En cas que sí, la reacció espanyola serà la mateixa que la sueca? Algú s'imagina Espanya exigint un referèndum en cas de declaració d'independència al Parlament?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut