Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Catalunya triomfant, tornarà a ser… nazi

|

- Publicitat -

Juliol de 2007, Sachsenhausen. Les fotografies que acompanyen aquesta colpidora entrada del dietari, no son ni del Parlament català, ni de la Generalitat, ni de l'Institut d'Estudis Catalans, el Ramon Llull o qualsevol altra cosa que soni a Catalunya. Son del camp de concentració que acabo de citar, que hi ha a prop de Berlín (Alemanya), on vam anar amb uns amics fa sis anys a intentar-nos fer una idea de com van patir horriblement fins la mort milers de persones durant el nazisme.
 

(1) Els dormitoris
(1) Els dormitoris

(1) Allà on l'espècie humana va banyar-se amb misèria, jo i els meus amics vam trobar-hi el plor. No som en un alberg, malgrat veiem -moltes- lliteres. Aquí, amb tant poc espai, s'apilotonaven per dormir tanta i tanta gent a la vegada. Tinguin en compte que allò era un niu de malalties i infeccions degudes a la malnutrició i la falta d'higiene, entre d'altres factors. Ben d'hora, quan els feien llevar, no hi havia més que un lavabo per a tota aquesta gent. I no oblidin que es llevaven per fer treballs forçosos però que molts ja ni hi arribaven, perquè si el guàrdia de torn s'havia llevat amb mal peu, el fusell feia neteja ètnica.
 

Publicitat
(2) La inferemeria
(2) La inferemeria

(2) Aquesta sala de rajoles blanques quadrades que poden veure aquí, era la infermeria. I aquesta espècie de “taula” amb aspecte de banyera elevada, o de safareig, era la taula d'operacions. Evidentment no era on curaven o feien veure que curaven la gent, sinó que era el lloc on feien els “experiments” amb aquesta dissortada gent. Principalment jueus.
 

(3) El crematori
(3) El crematori

(3) Finalment, això que veuen no son les restes d'un poblat ibèric avançat o d'una vil·la romana trobada sota terra. És el famós crematori, comú en aquests recintes. Poden, si l'estómac i la sensibilitat els ho permet, apreciar alguns dels forns que van ser utilitzats durant uns dels moments més foscos del segle XX i de tota la història de la humanitat. No cal afegir res més sobre els seus usos. Tots els coneixem o n'hem sentit a parlar alguna vegada.
 

Qui sembla ser que no n'ha sentit a parlar mai, és l'aristocràcia de l'Estat espanyol: des de Cospedal, i la majoria de dirigents del PP (populars aragonesos inclosos i del PAR); i uns quants dels altres, fins a les principals capçaleres mediàtiques de Madrid, estaments militars, eclesiàstics, judicials i tants d'altres poders fàctics. És clar, i què ens pensavem? Ja sabem de qui son fills la gran majoria d'aquests i, per tant, a quina fília política estan genèticament associats. I sí, ningú oblida a què es va dedicar aquesta determinada fília política durant la part central del segle passat a l'Estat espanyol.
 

Jo tinc molt clar de què ens acusen quan ens diuen “nazis” davant dels nassos, a la lleugera i com si fos un insult habitual i normal de fer-nos exclusivament als catalans. I també tinc molt clar qui son els qui “ens acusen” i la llei que els empara, que beu de la mateixa font. Per això, a aquesta gent que estaria a la presó per dir segons què en un país democràtic de debò, els convido a sortir dels xalets de les zones altes de les ciutats perquè facin una visita a qualsevol d'aquests camps de concentració. Segurament s'hi veuran reflectits, i a algun potser li evocarà algun record nostàlgic. Però per entendre-ho, cal que facin l'esforç psicològic i inèdit de mirar-s'ho des de l'altre costat; el de les víctimes de tot el feixisme europeu del segle XX, entre els quals ens trobem nosaltres. Sí, els catalans.

 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut