El congrés que dissol Convergència i dóna el relleu a un partit nou ha començat aquest divendres amb esperit de vella formació, tot al contrari del que busca la refundació que es vol impulsar. L'ombra dels dominadors de CDC de tota la vida, els interrogants sobre la claredat del rumb i la ideologia, i els dubtes sobre l'abast real de la incorporació de noves maneres de fer política estan tensionant i enterbolint el congrés. De fet, la confusió és tan gran que de moment no se sap ni com es dirà el nou partit. Les propostes que s'han presentat fins ara no han despertat cap il·lusió: Més Catalunya i Catalans Convergents no poden ser noms més insulsos, sense identitat ni potència per si sols per convèncer ningú. Aquest cap de setmana se'n discuteixen altres, però aquella empenta inicial amb què podia comptar un projecte trencador es preveu difícil d'aconseguir.
Tot i que ha estat de moment l'element que ha aixecat més polseguera, l'embolic no s'acaba amb el nom. Sonava bé la proposta de tenir càrrecs orgànics al nou partit que fossin incompatibles amb tenir càrrecs institucionals per exemple al govern de la Generalitat. Amb tot, aquesta setmana Artur Mas va presentar una proposta de presidència bicèfala encapçalada per ell i amb Neus Munté com a vicepresidenta. Això sí, sense que ella deixi la conselleria que dirigeix a l'executiu català. Algunes veus interpreten que Munté és del sector Jordi Turull, i que això és una empenta perquè ell pugui ser el secretari general de la nova formació, és a dir, el líder d'un executiu que estarà format per dotze membres.
En un segon pla han quedat noms com el de Marta Pascal, que havia de ser la cara insígnia d'un nou partit trencador. Enrere també sembla que han quedat fórmules innovadores de lideratge més col·lectiu com la de l'escissió d'UDC, Demòcrates de Catalunya. Com a mínim, però, aquest dissabte el congrés ha decidit amb més claredat que defensen el dret a l'autodeterminació i la independència, tot deixant enrere el 'dret a decidir', un eufemisme ideat fa uns anys per evitar que ICV i Duran i Lleida es baixessin del vaixell sobiranista.
La il·lusió per un projecte nou no és el que regna de moment al voltant del congrés 'postconvergent', principalment perquè és menys nou del que hauria de ser i perquè hi ha més tensions entre sectors de les desitjades. I aquest efecte no és bo pel procés, de la mateixa manera que l'actual debilitat de la CUP tampoc ho és. No obstant, el congrés no ha acabat, tot està obert; entre aquest diumenge i la consulta a la militància sobre la nova direcció d'aquí a dues setmanes haurien de girar la truita a les sensacions fins ara. Convergència se la juga: o bé refundació real o bé rentada de cara fallida.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
