Opinió amb independència. Dimarts, 28 de març de 2017 02:33 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimecres, 14.9.2016. 20:12 h

Com queden les fitxes després de la Diada (i 3)?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

colau, ada colau, ami
Comparteix







Etiquetes

Última entrega de la situació del mapa polític català després de la Diada, el dia que Rita Barberá ha decidit deixar el PP en lloc del Senat –com li demanava tothom– per no perjudicar Mariano Rajoy i alhora per no perjudicar el seu compte corrent. L’exemple més recalcitrant del ‘yo he venido a la política a forrarme’ . L’exemple del passat, però també del present a Espanya, perquè aquells que l’han encobert durant anys encara són a la cúpula, un d’ells de president en funcions que té tots els números per ser reelegit. Com a mínim a Catalunya s’ha enterrat el pujolisme, i el seu màxim exponent, Artur Mas, també està ‘al costat’. En qualsevol cas, reprenem el fil dels dos fascicles dels articles d’aquest dilluns i d’aquest dimarts:

Ciudadanos: el principal partit unionista està de capa caiguda a l’Estat, cosa que també l’arrossega a Catalunya. Ha volgut expandir-se que morirà d’èxit, de voler-se estirar massa. Si no remunta el vol, alguns dels seus vots aniran al partit de Colau, encara que sembli paradoxal, cosa que serà positiva pel procés en tant que com a mínim els comuns defensen el referèndum i podrien acabar veient-se abocats a ‘tolerar’ el full de ruta independentista. El PP i García Albiol és més contundent que Arrimadas, i a nivell estatal Rivera té la imatge de satèl·lit de Rajoy. Si tot acaba en terceres eleccions i C’s en surt escaldat, a Catalunya pot arribar a ser irrellevant.

PSC: els socialistes tenen una tardor que potser veu Núria Parlon enfrontar-se a Miquel Iceta –tot i que potser acaben pactant si ella no veu prou suports–. Tot i això, que ningú s’esperi molt, de Parlon, perquè de moment defensa uns postulats idèntics a Iceta, és a dir, al PSOE, encara que vol ressuscitar el cadàver ja pestilent de l’autonomia dels socialistes catalans respecte els espanyols. Si guanya, serà positiu pel sobiranisme, sobretot perquè en els moments de més tensió li costarà més alinear-se amb Arrimadas i Albiol, però en general, serà força intranscendent. Que ningú oblidi que tots els catalanistes del PSC ja van marxar. L’únic punt d’interès és si el PSOE acaba regalant La Moncloa a Rajoy, potser continuen perdent vots a les properes catalanes. A veure on aniran.

PP: s’estan tornant a fer forts des de l’unionisme, i aquesta tardor ho poden demostrar si acaben fent que Rajoy surti reelegit president. En qualsevol cas, tot i no tenir majoria absoluta, si tornen al govern en solitari a l’Estat, tornaran a tenir prou força per arrossegar les altres forces constitucionalistes als postulats més durs i més judicials per acabar amb el procés –tant a Espanya com a Catalunya–. No hi haurà un canvi de xip i la cosa cada vegada s’escalfarà més. Qui farà el primer pas en fals que li costarà la vida, el PP o els independentistes catalans?

Sector dels ‘comuns’: les diverses formacions polítiques al voltant d’Ada Colau discutiran aquesta tardor quina ideologia tindrà el nou actor polític, que ha d’estar a punt per ser presentat el gener o febrer vinent. I aquí sí que se la juga tothom, els focus s’han de girar cap a aquest punt: si Colau i companyia trien continuar amb l’ambigüitat que en el fons és un ‘no’ independentista, es poden enfonsar com UDC. Amb un hipotètic nou govern del PP fort no té cap sentit mantenir el discurs actual. Ara bé, si la situació a l’Estat es manté inestable, les promeses de referèndum pactat encara podrien colar, cosa que perjudicaria el bloc nítidament independentista.

Per contra, l’altra opció de Colau és remar més cap a posicions sobiranistes, tot assegurant una majoria demolidora de partidaris del nou Estat. És feina de Puigdemont i el seu executiu, que ha de ser tan social com sigui possible, per persuadir-los fent una bona obra de govern. Si la gent comença a notar millores socials, l’independentisme, com va passar a Escòcia, viurà un nou auge, i Colau no tindrà més remei que apostar-hi. Aquest serà un dels punts àlgids d’aquest inici de curs polític.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí 


lectures 1314 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.