Ens comencem a jugar les garrofes. Aquesta setmana ha començat la pujada al cim del referèndum. Soraya anunciava divendres la ‘invitació’ trampa perquè Puigdemont vagi al Congrés a demanar novament una reforma de la Constitució per intentar guanyar-se el dret a l’autodeterminació i, des de Barcelona en ple èxtasi per la presentació de 500.000 signatures per part del Pacte Nacional pel Referèndum, el president de la Generalitat anunciava que només hi aniria si abans tots dos governs acordaven aquest referèndum. I el Govern s’ha mantingut ferm.
Però ahir dissabte, la CUP donava un nou cop d’efecte omplint la sala d’actes de la Universitat Pompeu Fabra amb tot de suports de personalitats de moviments socials i partits polítics de tot l’arc mediterrani. Des d’Islàndia a Polònia, passant pel Marroc i el Kurdistan, i per les nacions que prou coneixem ja i que prossegueixen la lluita. I també els companys de viatge d’Ibèria: gallecs, bascos i… andalusos! El clam era unànime per cadascun dels conferenciants: «Estem amb vosaltres. Visca Catalunya lliure!».
La feina que està fent la Candidatura d’Unitat Popular per cosir i teixir des de baix el suport social per fer de l’independentisme la única opció possible i de futur és colossal ara que, com dèiem a l’inici, acabem de començar aquest port hors catégorie (fora de categoria).
I la pendent es farà més i més forta en funció de com configuri la defensa el nostre adversari. Avui el PSOE està decidint en el seu procés de primàries qui agafa les regnes de l’embarcació que fa aigües per tots costats, a risc d’enfonsar-se amb una escissió. Patxi López ha mantingut finalment la seva candidatura fins el darrer dia, sabedor que en cap dels casos guanyarà, perquè la guerra no va amb ell. Això vol dir que ben probablement la intenció és entrar a l’executiva de qui sigui el guanyador. López ha estat la pedra a la sabata de Pedro Sánchez en aquesta cursa final per intentar reconquerir el partit, ja que la divisió de la oposició afavoreix Díaz.
A les dues del migdia, el 51% de la militància socialista (més de 180.000 militants) ja ha anat a votar. La participació sembla que serà tant alta que, molt probablement el resultat es decideixi per molts pocs vots. De fet, el recompte s’allargarà fins aquesta mitjanit, així que encara no se sap qui en serà el vencedor. La realitat és que passi el que passi, Catalunya té l’obligació de seguir avançant en aquest dur ascens.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
