Demà serem al Col·legi de periodistes (Rambla de Catalunya, 10), a les 19h per presentar-los el Zeitnot. El Dietari del Procés II, amb Jordi Sànchez i Antonio Baños. Vindran? Qui segur que no ho farà, perquè ja ha aparegut aquest matí és el president de l’Estat espanyol, Mariano Rajoy. El mandatari resident a la Moncloa ha promès 6.630 milions en inversions a la xarxa de trens de Catalunya fins el 2025. 1.900 d’aquests serien invertits abans d’acabar l’actual legislatura, que va començar l’estiu passat.
Rajoy ha pronunciat la conferència «conectados al futuro» davant d’empresaris catalans, la gran majoria d’aquests, peixos grossos. El president espanyol ha destacat les inversions a la xarxa de Rodalies, davant d’un públic que no la fa servir. Sobre el corredor mediterrani, ha dit que dedicarà 667 milions a acabar de connectar Vandellòs amb Tarragona, com a cosa concreta. També ha anunciat una pluja de milions bastant menor per avançar en les obres d’algunes carreteres catalanes que fa anys que malden per progressar. Tot això mentre anem rebent imputs des d’altes instàncies espanyoles que segueixen posant l’èmfasi en desenvolupar l’eix mediterrani passant per la capital de l’Estat.
Com a representants del govern català només s’hi ha trobat al conseller del ram, Josep Rull, ja que tant Puigdemont (de viatge als EUA), com Junqueras han declinat la invitació. D’empresaris n’hem vist de diversa índole. Des dels taurons clàssics (Florentino Pérez, Salvador Alemany, Gay de Montellà… a patronals més nostrades com ara la Cecot. Els discursos també han estat una mica diferents. Mentre uns sortien com xaiets beneïts d’allà, Josep Gonzàlez de Cecot demana que el president espanyols complís els compromisos que ha promès.
Compromisos, promeses, paraules… més del de sempre. Aquesta ha estat la resposta d’una Generalitat que n’està farta de veure com els nostres empresaris cauen una vegada i una altra a la trampa del senyor de Madrid de torn que ve fent mil promeses, a canvi de comprar la voluntat dels grans empresaris per posar el peu al fre al procés d’emancipació nacional. Això és el que ha vingut a fer Rajoy avui. El president espanyol ha demanat «ajut» per tornar a la moderació i restablir els «ponts del diàleg», però sempre en base a les seves lleis. Tant Puigdemont com Junqueras li responien en una carta a El Periódico en el sentit que «les paraules se les emporta el vent», i la consellera-portantveu, Neus Munté s’ha afegit a la crítica demanant una clàusula antiincompliment.
Resulta molt barat i fàcil venir a quatre o cinc mesos del referèndum, del xoc de trens final i prometre mil coses, tal i com han fet sempre. Economistes, experts i ciutadans de tot tipus s’han passat tot el dia recordant al govern espanyol que no és el primer cop que s’han fet aquestes promeseses, i que el darrer que les va fer només va desenvolupar-les en un 7-15% dels casos. El deute de l’Estat, segons la Generalitat amb la institució catalana ja ascendiria, en matèria d’infraestructures, a més de 10.000 milions. Aquest és el punt d’acord entre els partits catalans sobiranistes i que hem d’explotar.
Tot això després d’una jornada en la qual els diaris obrien portada amb els incidents d’ahir a la seu del PP. L’organització juvenil de la CUP, Arran, intentava okupar amb urnes, enganxines i esprais la seu central del PP a Catalunya. Es reivindicava el referèndum, però l’acció va resultar ser un autogol. Per què? Perquè donem carnassa gratuïta. Ningú no diu que l’acció directa no hagi de tenir el seu paper, però hem de ser encara més intel·ligents que ells: estan esperant qualsevol pas en fals per anar amb tots els media per dir que «la CUP asalta la calle». No els donem carnassa. Posats a fer escraches, potser sortiria més a compte anar a fer-ne un a ca la Lucía del Carmen Cerón, la directora del Instituto de la Mujer, designada pel ministeri que capiteneja Dolors Montserrat. La caspa no només és present en els discursos contra Catalunya, la senyora del Carmen Cedro està causant furor per dir que «La violència machista es el peor síntoma de desigualdad entre un hombre y una mujer. Que alguien acabe con la vida de una persona por celos, por sentimientos… por no sé qué» Por no sé qué, què? Lamentable. Molta feina a fer i molts segles per avançar encara pels deixebles del catolicisme ranci mesetari.
Seríem molt il·lusos si ara ho deixéssim estar tot perquè venen de la Moncloa oferint promeses sobre temes sensibles (saben quins temes han de tocar), per esperar a veure si es compleixen o no. Seríem molt rucs, sobretot perquè ja sabem que això no passarà, perquè l’experiència és un grau i també perquè a Escòcia, ja han vist que les promeses que els van fer no s’han concretat i, ara és l’hora de fer el pas endavant i tornar a empènyer per un nou referèndum d’autodeterminació. És justament el que ha aprovat avui Holyrood, el parlament escocès. Gràcies als vots de l’SNP i els Verds (allà són independentistes valents), Nicola Sturgeon ja té l’encàrrec de mirar de concertar aquest segon referèndum amb Westminster. I no s’arronsaran si els posen traves.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
