La primera valoració del Partit Popular després de les eleccions europees -la del PSOE ha estat l'anunci de dimissió de Rubalcaba- la va fer Cospedal. Des d'Espanya s'afanyen a treure ferro al problema que ERC, ni que sigui en unes europees, encapçali uns resultats a Catalunya “el sobiranisme ha tret menys vots que en altres eleccions [Parlament]”. Home, evidentment, la participació també ha estat inferior, però la proporció és superior. I si agafem els càlculs que s’han publicat sobre com hauria quedat el Parlament amb els resultats de diumenge, ERC seria primera força al Parlament, quatre escons per sobre de CiU. Cospedal fa un jogo quan és preguntada per l’espectacular davallada del PP. La presidenta de Castella aleshores diu que no son eleccions comparables. Ah! L’spanish amago de sempre. No vivim en un país seriós, senyors.
A la capital del Imperio tenen por i nosaltres no ens adonem que malgrat la majoria absoluta parlamentària, han entrat en una fase de debilitat política. A més a més dels arguments socials, el votant popular i socialista que està esquerdant la majoria bipartidista enquesta rere enquesta -i ara amb les europees-, ja no veu ni PP ni PSOE com a garants de la unitat d'Espanya. Com han de confiar en el PPSOE si els mateixos fills del franquisme, amb majoria absoluta, no han aconseguit bloquejar el procés i a més hi han situat ERC al capdavant?
Amb la dimissió que ha anunciat Rubalcaba, Pere Navarro queda sol davant dels lleons de l’arena. La reacció del líder dels socialistes catalans, o del que en resta d'aquests, ha estat enrocar-se. Navarro vol evitar jugar-se el coll en un congrés extraordinari, i molt menys dimitir. Com PP i C's, ha preferit demanar reflexionar al president Mas, abans de fer-ho ell, que és qui ha perdut la meitat dels vots, molts més que el PSOE. L'argument defensiu ha grinyolat tant que els crítics han decidit activar la via escissió, i això ha provocat que la cúpula posi més maons al mur a la vegada que diuen que faran canvis a l'executiva, per mirar d'apaivagar la tempesta que s'aproxima. Però canviar quatre noms de l'executiva -gest que Àngel Ros no comparteix, per cert-, no serà suficient. El PSC necessita un veritable canvi de rumb ideològic, sobretot pel que fa al dret a decidir. No cal que es facin independentistes, només cal que signin el compromís d'adhesió a la democràcia que ha demanat el poble.
ERC haurà aconseguit posar també pressió màxima sobre el govern de la Generalitat, malgrat l'aritmètica parlamentària no ha variat. La caiguda del cap dels Mossos d'Esquadra pel cas Can Vies en podria ser el primer exemple. Aquesta pèrdua d'influència de les tesis de Duran i Lleida sobre les decisions del govern Mas l'haurà d'aprofitar ERC, ICV i la CUP per a exigir un referèndum sí o sí. I perquè la pressió sigui màxima, i el president no es vegi temptat a convocar unes plebiscitàries, l'11 de setembre caldrà que sortim tots a omplir la “V” de la Victòria.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
