Creix la tensió entre Quim Torra, i el Govern espanyol després de celebrar ahir la presa de possessió més curta de la història, que el programa Els Matins de TV3 va cronometrar exactament en 3 minuts i 36 segons. La fricció està, sense cap mena de dubte, en la conformació del nou executiu català, que teòricament s’hauria de donar a conèixer dilluns. El president de la Generalitat té la intenció de restituir l’anterior Govern, i Moncloa està encaparrada en què no es nomeni cap conseller empresonat o a l’exili. La qüestió és que, per dignitat, Torra oferirà la restitució a tots els damnificats pel 155, i no només els consellers. Sota les ordres dels ministeris espanyols més de 250 funcionaris de la Generalitat han estat acomiadats, amb casos sonats com els que hem conegut, per exemple, als Mossos amb la cap de comunicació Patrícia Plaja acomiadada per un simple tuit, o el propi Major Trapero (degradat a tasques administratives). Per cert, parlant de comunicació, Torra ha fitxat la periodista de crònica política de TV3 Anna Figuera com a cap de premsa. És una bona decisió, o s’estan tornant a regalar arguments a Ciutadans contra la cadena pública catalana?
Josep Rull i Jordi Turull tenen la voluntat ferma de tornar a ser nomenats consellers. Turull, el candidat empresonat a mitja investidura, considera que manté els drets polítics intactes, la qual cosa és absolutament certa. Però l’Estat espanyol vol demostrar que segueix dominant la situació i, malgrat no ampliarà (de moment) el 155 com li demana Ciutadans, es manté ferm en allò a què sí s’ha compromès, a la vista de les properes eleccions tant municipals com europees de 2019, i les generals de 2020. Albert Rivera ja ha llançat la precampanya, i la pressió que està exercint és tant dura que fins i tot ha arrossegat a un PSOE molt desorientat, cap als postulats més reaccionaris que mai li hem conegut. Pedro Sánchez feia una altra declaració sonada avui quan deia que Torra, que a prou feines ha fet el seu primer discurs institucional, és el Le Pen català. L’exageració és màxima. Els socialistes espanyols juguen al mateix joc de la mentida que Ciutadans, estratègia que no els reportarà vots, perquè Rivera ja fa temps que li ha passat la mà per la cara a tothom en aquest terreny fangós.
Potser la lluita s’està esdevenint en el pla simbòlic, ja que Junts per Catalunya ja té preparats els recanvis per quan Espanya inhabiliti o destitueixi els consellers recuperats, però és important mostrar presència i emprar l’altaveu (l’autogovern) que ens van prendre (o deixar prendre). No ho havíem pogut fer fins ara. Méndez de Vigo, el portaveu espanyol, considera que és de sentit comú que no s’investeixin consellers que estan en presó preventiva (no han estat jutjats), perquè no podran exercir les seves funcions. I diu que l’única manera hauria de ser amb el permís del jutge Llarena perquè els deixés sortir per ser investits. Va home va. O sigui, el mateix debat que per la investidura del president. En aquest cas, però, desconeixem si és obligatori que el nomenament dels consellers sigui presencial. I, en cas de que Torra tiri pel dret, com concretarà les amenaces Rajoy? Què farà el TC? Mentrestant, el president català ha insistit en sol·licitar una reunió amb Rajoy, sense apriorismes ni límits temporals per carta. Si aquesta s’acaba realitzant, al final, tornarem a la guerra del relat. El més important ara és començar-se a ressituar, i recuperar el més difícil: la iniciativa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
