Ja feia massa dies que no piulava. Josep Antoni Duran i Lleida no s'ha pogut estar de comentar el serial Santiago Vidal. I, com últimament, la seva opinió va a contracorrent del que diuen altres veus de la federació convergent, del govern i de la societat civil. És curiós com un dels líders més moderats i conservadors és vist com l'excèntric i radical, com a mínim pel rebombori que aixequen sempre les seves opinions. Mentrestant, David Fernández és president de la comissió sobre el frau (on per cert, aquest dilluns han comparegut tres fills més del matrimoni Pujol-Ferrussola, amb sorts diverses però en cap cas amb ganes de donar detalls sobre la famosa fortuna de l'avi Florenci). “El món al revés!”, deu pensar Duran. Potser aquesta paradoxal situació indica que la majoria de gent vol un canvi majúscul a Catalunya i que qui està fora de lloc és ell?
Només cal veure les declaracions creuades d'aquest dimarts: primer el democristià afirma que Santiago Vidal i la xarxa de diplomàcia de la Generalitat, el Diplocat, estan fent un gran mal als interessos independentistes. “Pitjor no ho poden fer”, ha gosat dir. CDC s'ha limitat a dir que “discrepa cordialment” i el govern, per al·lusions, ha afirmat que òbviament no compartia els plantejaments de Duran, en especial els referents al Diplocat. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, ha estat curt però contundent i sense ganes de tapar les vergonyes del democristià traient ferro a l'assumpte com podria haver fet.
D'altra banda, aquesta vegada ni els altres partits ni el propi jutge vidal o ningú del Diplocat s'ha immutat. Fa uns mesos això hauria provocat un gran debat i potser una crisi en el si de CiU. Ara els comentaris queden en una anècdota aïllada, perquè Duran està aïllat. Ha perdut la influència de què gaudia per desestabilitzar el procés i tampoc sembla poder exercir autoritat en la federació. L'incident en la votació al Congrés sobre el pacte antiterrorista n'és un altre símptoma. Fins i tot l'entrada al seu bloc aquest dimarts reivindica ridículament el seu dret a opinar. El polític d'El Campell només sembla mantenir sota control la seva formació. Tot i això, Unió no fa el cop de timó definitiu cap als postulats del seu líder -això passaria per trencar amb CDC. Si ho fes, els dirigents saben que el cisma seria com el del PSC o el que s'obre ara a Iniciativa. Així, continuaran en l'ambigüitat fins que Duran s'adoni que l'únic navegant del seu vaixell és ell i marxi. Tot i no voler obrir els ulls, ho presagia, però és evident que vol morir matant.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
