El cara a cara d’aquest diumenge a la nit entre Pablo Iglesias i Albert Rivera a La Sexta era prou atractiu per l’espectador, però cada vegada més votants catalans no senten com a seu tot allò que generen les eleccions espanyoles i ja no els aixeca cap interès. Fins i tot, alguns potencials electors no pensen votar el 20D, però… L’abstenció massiva és l’estratègia a seguir? Catalunya encara no és independent, així que si els partits unionistes encara són al Parlament fent la guitza, perquè no ho han d’estar els sobiranistes al Congrés jugant el mateix paper? I encara més, en previsió a l’interessant panorama que deixaran els comicis a la cambra baixa espanyola.
El PP està en crisi, i encara més després de la setmana passada, després que la Unió Europea va tombar-li els pressupostos del 2016 per poc realistes, i també després que en una entrevista, Montoro criticava alguns companys de govern i deia que hi ha gent que “s’avergonyeix de ser del PP”. El PSOE no està aprofitant les múltiples ensopegades de l’arxi-rival, i són Ciudadanos i Podemos els qui estan obrint forat. Per cert, els taronja sembla que tindran més representació que els púrpra, perquè en la conversa de diumenge, Rivera va escombrar sense pal·liatius Iglesias. Què vol dir això? Que no només no hi haurà majoria absoluta de ningú, sinó que, també segons les enquestes, no sumaran ni C’s+PP ni PSOE+Podemos. L’escenari ideal per l’independentisme.
Si hi ha un bloc unitari de 20-30 diputats sobiranistes al Congrés, encara complicaran més la configuració ja difícil d’un govern a Espanya. I si Madrid triga a tenir executiu, o el que surt és un invent feble, hi haurà menys capacitat de mà dura contra la construcció de les estructures d’estat catalanes. Amb una majoria absoluta del PP, per molt que es vulgui desobeir, l’Estat tindria molta capacitat per endarrerir i posar traves a la configuració d’un nou Estat, imprescindible per declarar la independència.
Ara bé, si hi ha molts independentistes al Congrés, podran fer la guitza i contribuir a fer la cambra de representants encara més un trencaclosques. I com més fragmentació unionista, més fàcilment podrà avançar el procés –és per això que des del dia que les Corts Espanyoles es dissolguin, hi hauria d’haver ja govern català per anar avançant mentre la resta estan despistats, tècnica que va funcionar ja la segona quinzena d’octubre amb l’organització del 9N alternatiu abans que l’Estat no reaccionés de nou i el suspengués per segona vegada.
No presentar-se per deixar clar que a Catalunya ja no li interessa Espanya amb una històrica abstenció és temptador, però és molt més difícil dir-li a una massa de dos milions de persones que no votin, quan en tenen tot el dret, que fer campanya per una candidatura. Cridar a l’abstenció i perquè després alguns votin Podemos, una formació que pot resultar més simpàtica que les altres, farà que la iniciativa quedi diluïda.
A més, sense els 20-30 escons sobiranistes, PP-PSOE-C’s tindran més representants, però sobretot es veurà beneficiat Podemos i Duran i Lleida, que tindria molt més a l’abast aconseguir obtenir un seient quatre anys més. Mereix que li donem aquest privilegi de nou? Ara bé, si els independentistes no van de la mà, tot quedarà també diluït. No s’hauran maximitzat les opcions i, de rebot, poden sorgir tensions en el si de Junts pel Sí.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
