És molt frustrant i trist haver d’escriure un article diumenge en el qual la notícia sigui, lamentablement, l’accident d’autocar de l’AP7 al quilòmetre 333 que es va endur la vida de 13 estudiants del programa Erasmus, totes noies. Sense el temps suficient per haver-nos refet, avui, després del testimoni d’ahir d’en Guifré, em torna a tocar escriure sota pitjors condicions, si això era possible després de la jornada tràgica de diumenge: avui, un atemptat reivindicat per l’organització terrorista Estat Islàmic que ja suma la xifra de més d’una trentena de morts a Brussel·les, torna a sacsejar les nostres vides… i les nostres consciències.
La proximitat del crim en ha aterrat a tots. Els països de la Unió Europea hem augmentat els nivells d’alerta terrorista i hem convocat gabinets de crisi de pressa i corrents. Això està bé, però quina serà la resposta que, com a continent donarem? El conflicte –de caire religiós, extremista, però religiós-, torna a ser protagonista una vegada més a causa d’una banda de radicals molt nombrosa i ben organitzada que pretén precisament atemorir-nos. No en tenen prou amb carregar-se el patrimoni de la humanitat que resta per les terres que conquereixen, i que també els pertany a ells, sinó que també es dediquen a destruir les vides de les persones que, com aquelles pedres, no tenen culpa de res.
Europa i el món occidental no fa més que patir, però, les conseqüències d’una geopolítica poc humanitzada i farcida d’hipocresia. Ho hem vist en aquests dies: desenes de milers de refugiats que marxen de Síria en busca d'un futur millor al “món civilitzat”, són expulsades a patades de llocs com Lesbos a Grècia, on per cert governa el Podemos grec. La resta d’Europa prefereix pagar a Turquia perquè se'ls confiti, i estalviar-se un maldecap més. Però la pilota es va fent grossa i aquest menyspreu s’acaba traduint en odi que ens arriba de moltes maneres, com és la d’aquests atemptats absolutament injustificats.
Afortunadament, Catalunya encara recorda com els seus van patir als camps de refugiats d’Argelers, o l’exili cap a Mèxic quan el règim espanyol de Franco va endegar una dictadura que no acaba de marxar mai. És per això que seguim oberts a l’acolliment de refugiats, i també a la solidaritat amb les víctimes de Brussel·les, des de la nostra posició de regió democràticament avançada en una Estat immoral i atemporal.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
