La paraula “diàleg” com a excusa, no com a concepte. Ja veuran. Agafin la paraula ‘diàleg’ i substitueixin-la per qualsevol altra paraula. Posem-li… ‘arbre’, per exemple. O millor encara, posem-hi ‘Espanya’. Ara agafem les declaracions del ministre Zoido: “Hem d’imposar el diàleg i no cedir davant dels xantatges”. Fem la substitució: “Hem d’imposar Espanya i no cedir davant dels xantatges”. Ho veuen? Posin si volen unitat, pàtria, govern, president… i ja veuen què passa aleshores. Però “diàleg”? El diàleg s’imposa? Si realment es pretengués dialogar, es dialogaria, i no es posaria la paraula com a excusa, per no utilitzar qualsevol altra com les que els he esmentat… per exemple ‘Espanya’. Veuen què fàcil?
Aquests són els companys de viatge, agradin o no del comú. L’entrevista de Xavier Domènech a El Español de Pedro J. Ramírez va creixent en repercussió, perquè l’encarregat d’organitzar la nova confluència de partits, el CSQEP 2.0, s’ha definit respecte a la independència. “Mi apuesta para Cataluña no es la independencia, sino esa construcción de una realidad de soberanías compartidas desde el reconocimiento de cada una de ellas”. Més tard diu que “El derecho a decidir en sí mismo ya es positivo, en la medida en que es un reconocimiento de las soberanías implicadas”.
Jo no sé vostès, però jo no he entès gairebé res. O potser tot. Que és sobiranista però no independentista. O sigui, que és un defensor de l’autonomisme dit avui federalisme. Un altre cop allò de substituir paraules. “Mi idea, que parece muy del siglo XIX però es del XXI, es la del republicanismo federal ibérico que en Cataluña tenia la major síntesis en Pi i Margall”. Si? Hem de recórrer a Pi i Margall ara? Ell mateix ho ha confirmat, la idea que evoca és del segle XIX. Això de per si no és dolent, però s’allunya del concepte de llibertat que desitgem els que sortim al carrer cada 11S. El comú, al cap i a la fi, acaba triant pàtria indivisible, perquè allò que propugna no deixa de venir a ser això. Nosaltres ens hem mobilitzat per recuperar la sobirania perduda, però a la moderna: un Estat del món més. Aquesta és la simple revolució que volem aconseguir.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
