Opinió amb independència. Dissabte, 23 de juny de 2018 09:54 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Divendres, 9.12.2016. 20:12 h

El comú tria pàtria indivisible

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

Fraternitat. Pàtria indivisible
Fraternitat. Pàtria indivisible

Comparteix







Etiquetes

La paraula “diàleg” com a excusa, no com a concepte. Ja veuran. Agafin la paraula ‘diàleg’ i substitueixin-la per qualsevol altra paraula. Posem-li... ‘arbre’, per exemple. O millor encara, posem-hi ‘Espanya’. Ara agafem les declaracions del ministre Zoido: “Hem d’imposar el diàleg i no cedir davant dels xantatges”. Fem la substitució: “Hem d’imposar Espanya i no cedir davant dels xantatges”. Ho veuen? Posin si volen unitat, pàtria, govern, president... i ja veuen què passa aleshores. Però “diàleg”? El diàleg s’imposa? Si realment es pretengués dialogar, es dialogaria, i no es posaria la paraula com a excusa, per no utilitzar qualsevol altra com les que els he esmentat... per exemple ‘Espanya’. Veuen què fàcil?
 

Aquests són els companys de viatge, agradin o no del comú. L’entrevista de Xavier Domènech a El Español de Pedro J. Ramírez va creixent en repercussió, perquè l’encarregat d’organitzar la nova confluència de partits, el CSQEP 2.0, s’ha definit respecte a la independència. Mi apuesta para Cataluña no es la independencia, sino esa construcción de una realidad de soberanías compartidas desde el reconocimiento de cada una de ellas”. Més tard diu que “El derecho a decidir en sí mismo ya es positivo, en la medida en que es un reconocimiento de las soberanías implicadas.
 

Jo no sé vostès, però jo no he entès gairebé res. O potser tot. Que és sobiranista però no independentista. O sigui, que és un defensor de l’autonomisme dit avui federalisme. Un altre cop allò de substituir paraules. “Mi idea, que parece muy del siglo XIX però es del XXI, es la del republicanismo federal ibérico que en Cataluña tenia la major síntesis en Pi i Margall”. Si? Hem de recórrer a Pi i Margall ara? Ell mateix ho ha confirmat, la idea que evoca és del segle XIX. Això de per si no és dolent, però s’allunya del concepte de llibertat que desitgem els que sortim al carrer cada 11S. El comú, al cap i a la fi, acaba triant pàtria indivisible, perquè allò que propugna no deixa de venir a ser això. Nosaltres ens hem mobilitzat per recuperar la sobirania perduda, però a la moderna: un Estat del món més. Aquesta és la simple revolució que volem aconseguir.

 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


lectures 1884 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.