Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El dia D -1

|

- Publicitat -

El nostre ecosistema s’ha pràcticament aturat a l’espera de la declaració que faci demà Carles Puigdemont. El 130è president de la Generalitat prepara una compareixença demanada per ell mateix al parlament i que està prevista per demà a les 18h, enmig d’un debat que ha derivat en mil hipòtesis durant aquests darrers dies. Puigdemont té previst analitzar l’actualitat del país, però a ningú se li escapa que la sessió és per implementar el resultat del referèndum de l’1 d’octubre. La gran pregunta, com es poden imaginar, és el què dirà i el com ho farà.
 

Declararà la independència? I si ho fa, com serà? Durant aquesta setmana tothom ha estat especulant, davant del silenci del Govern. Bé, Santi Vila va publicar un article ambigu a l’ARA, Marta Pascal ha anat recordant l’antiga Convergència en altres declaracions, la CUP ha estirat en tres ocasions durant els darrers set dies cap a la riba contrària, i ERC ha comparegut avui per dir que el president té l’encàrrec d’implementar el resultat demà, com tothom espera, sense especificar com. Així, sembla que alguna cosa passarà, tal i com la població desitja.
 

Publicitat

Qui sí que avui s’ha pronunciat és el TSJC. L’òrgan judicial ha manllevat l’exclusivitat de l’encàrrec de protegir aquesta seu judicial (el Palau de la Justícia) als Mossos perquè no se’n refia, i davant d’una possible DUI vol que sigui la policia espanyola la que se n’ocupi.
 

La tensa espera ha anat apaivagant les declaracions escalfades que ens arriben des de l’Estat fins avui. El dia després de la gran manifestació unionista i també feixista, l’espanyolisme polític s’ha crescut i avui hem vist una Soraya Sáenz de Santamaría amenaçant novament Catalunya amb el 155. Santamaría ha tornat a ser agresiva. De fet, porta una setmana amb una mirada desorbitada, encesa. Tot just mentre fèiem recompte dels incidents violents de la manifestació d’ahir, Albert Rivera feia un parlament duríssim. El president de Ciutadans ha demanat també l’aplicació del 155 per poder convocar eleccions. L’aposta de Ciutadans no arreglaria massa coses, perquè fer unes eleccions on el sobiranisme seria amb molta probabilitat novament guanyador, els deixaria en la mateixa situació. Rivera parlava obertament “del millón” de manifestants i ha començat a acusar la Generalitat i l’independentisme amb contundència. Aleshores ha sortit Pedro Sánchez, que s’ha reunit amb l’executiva del PSC avui, explicitant el seu suport a l’Estat si Puigdemont declara la independència, amb un to una mica més pausat.
 

La palma se l’ha endut Pablo Casado del PP. A hores d’ara tothom ha vist ja el vídeo del vicesecretari de Comunicació del PP en què flirtejava amb l’amenaça de mort al president de la Generalitat. Casado comparava la possible Declaració d’Independència amb la proclamació de Companys del 1934, i advertia a Puigdemont que vigilés de no acabar com el president afusellat. La comparació era buscada, buscava que penséssim en l’execució, s’hi referís o no. No ho ha negat tampoc, així que no tenim perquè disculpar-lo i pensar que només feia referència a l’empresonament del Govern de la Generalitat presidit per Companys. El pitjor de tot això és que hores després d’aquestes terribles declaracions guerracivilistes, ningú no l’ha esmenat ni tampoc ell ha dimitit. Els actors polítics sobiranistes ja l’han qualificat de “miserable”.
 

Avui també hem sentit Ada Colau que, per sorpresa de tothom, s'ha situat a la posició més ambigua del debat, a la posició que li permet no posicionar-se. Una cosa sí que ha dit clara: el referèndum no avala una DUI. Quina contundència, oi? Doncs no, perquè com sempre passa amb els comuns, en una mateixa roda de premsa són capaços de donar una de freda i una de calenta. L'alcaldessa de Barcelona ha dit que el referèndum, el que sí que fa, és acabar amb el model autonomista. Així, l'1-O casualment sí que ha tombat el 'règim del 78', segons ella. Just, el que defensa el seu sector. Ara, és clar, no permet declarar la DUI. 

I a Europa es van movent algunes coses. Mentre des de Moncloa es reitera que “con golpistas no se negocia”, Rajoy ha atès una trucada de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual l’alemanya hauria demanat negociar en el marc constitucional i que no hi hagi més episodis de violència. Vuit premis Nobel de la Pau també han demanat diàleg avui.
 

I què farà la ciutadania, a banda de viure angoixada amb l’incertesa de què passarà demà? Les entitats, que també han exigit la declaració al Govern, han convocat a tothom demà a les 18h davant les portes del Parlament, la seu de la sobirania catalana, i també al passeig Lluís Companys. Des del pacifisme, com s’ha anat fent fins ara, s’haurà de ben segur tornar a sortir a defensar les nostres institucions i el país. Caldrà veure si també la República. En qualsevol cas, i després de tot el que hem viscut, ha arribat l’hora que des d’aquí sempre hem predicat: l’hora del valor.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut