El ‘Doce de Octubre’ d’enguany estava cridat a ser, com cada any, un bany d’espanyolitat, però el fervor patriòtic per celebrar la primera pedra de l’imperio español ha demostrat que les èpoques on a l’Estat no es ponia el sol cada vegada queden més lluny. A més, lluny de ser una mostra de força per posar de manifest la fortalesa de la unitat d’Espanya, aquest Dia de la Hispanitat ha deixat clar que l’imperio encara podria ser molt més petit d’aquí a pocs anys.
Barcelona ha presenciat la manifestació unionista més escarransida de les quatre que s’han celebrat el 12O des que el 2012 alguns van intentar contrarestar la primera gran concentració la Diada d’aquell any. Aquest dilluns s’han aplegat 4.500 persones a Plaça Catalunya, lluny de les prop de 40.000 de fa dotze mesos. El fervor patriòtic va de baixa, i encara que un 39% de catalans van votar fa dues setmanes clarament per la unió, no ho fan amb la mateixa determinació que els gairebé dos milions independentistes, que estan disposats a demostrar-ho un cop l’any. La majoria sobiranista encara es pot eixamplar.
Un altre motiu pel descens en picat d’assistents a la manifestació ha estat la manca d’entesa per fer un acte unitari per part de les entitats unionistes catalanes. Això ha provocat que Ciudadanos i el PP s’hagin mantingut al marge de la marxa i, tot i que Xavier García Albiol hi ha acabat anant, la mobilització ha acabat sent residual. L’independentisme pot veure’s beneficiat de la debilitat que aquests mesos mostrarà l’espanyolisme ranci amb una convocatòria electoral el 20D i no un, sinó dos partits diferents –més el PSOE, que s’hi podria comptar també perfectament. Això pot provocar més complicacions a l’hora de fer un govern fort i unívoc. Catalunya ha de començar a desplegar la seva sobirania en aquest moment en què l’Estat pot trontollar.
D’altra banda, la desfilada militar de Madrid en aquest ‘Doce de Octubre’ estava cridada a ser una altra posada en escena de la vigorositat de la integritat territorial. Fa uns dies, el president de Castella la-Manxa, Emiliano García-Page, deia que la presència dels presidents autonòmics a la desfilada aquest any “és més important que mai perquè es constatarà que la unitat d’Espanya no està en perill només 15 dies després de les eleccions catalanes”.
Ara bé, ha oblidat que per primera vegada a la història, fins a tres presidents autonòmics no han assistit a l’acte militar a la capital pel seu sobiranisme. No només Artur Mas (Catalunya) i Íñigo Urkullu (Euskadi) no hi han anat, sinó que la nova presidenta de Navarra, l’abertzale Uxue Barkos, tampoc. Ja són tres els territoris escèptics amb la idea actual d’Espanya, quan només fa cinc anys, el 2010, els presidents de Catalunya (José Montilla) i de Navarra (Miguel Sanz), i representants del govern basc hi van assistir. En només cinc anys, tres comunitats autònomes s’han allunyat progressivament d’un Estat que veu, en un 12 d’octubre, com l’imperio español es pot continuar defragmentant, com fa 200 anys que ja ho està fent.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
