Com poques vegades en aquest procés, aquest dimarts gairebé tot ha anat seguint el guió en l'actualitat sobiranista. El Parlament de Catalunya ha celebrat la segona part del debat d'investidura d'Artur Mas, en què els presidents de tots els grups parlamentaris excepte Junts pel Sí han dit per què votarien No a la reelecció del líder convergent i deu hores després de començar el debat, han tombat la candidatura per 62 vots a favor i 73 en contra. Fins i tot la CUP li ha donat el vot negatiu, un gest que deixa la unitat com a mínim de portes enfora en punt mort.
L'intercanvi dialèctic Mas-Baños no ha estat agre, així que com a mínim no ha ajudat a fer més gran l'esquerda ja establerta, per bé que el número 1 dels anticapitalistes ha plantejat els perquès del posicionament. I era difícil que passés, ja que durant el matí els antisistema han anunciat que opten per Raül Romeva com a candidat, després Neus Munté havia rebutjat per complet que es jugués amb el seu nom en els últims dies. Alguna sorpresa hi havia d’haver.
L’exeurodiputat d’ICV ja ha declinat l’oferta, tot i que l’assumpte ha desfermat incomptables especulacions. Embolica que fa fort. O aquest dimecres hi ha un miracle, o el cul-de-sac ja serà total. En qualsevol cas, tant Mas com Baños han escenificat marge pel diàleg i l’encara president ha descol·locat l’adversari amb la proposta de celebrar una assemblea els 72 diputats de Junts pel Sí i CUP, que no li ha quedat més remei que acceptar-ho.
Les complicitats amb el grup menor no s’han repetit, però, amb la resta de formacions. El president Mas ha rebut crítiques durant hores i hores però incansablement ha repartit a tots costats i ha tornat a demostrar que és, probablement, el diputat amb millor dialèctica dels 135 diputats. De fet, Mas s'ha mostrat en plena forma, i molt sòlid a l'hora de respondre als partits unionistes.
El coneixement de l'estructura de la Generalitat, els diversos processos i, com ell ha dit, el coneixement de les clavegueres de l'Estat i de la manera d'actuar d'aquest quan té l'ànim de destruir, l'han ajudat a desfer-se una vegada i una altra de tots els adversaris que ha anat trobant-se al llarg dels darrers anys al Parlament. I Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Lluís Rabell, o Xavier Garcia Albiol, no han estat una excepció. El president en funcions els ha doblegat i els ha empetitit. La determinació per tirar endavant la fase final i decisiva del procés és clara.
Però el debat era frustrant. Les lliçons i les amenaces dels partits unionistes es convertien en sarcasme i en rialles quan feien referència a la investidura. Els partits defensors de la unitat d'Espanya segueixen esperant com hienes que no calgui fer gaire cosa més per fer naufragar la nau sobiranista que esperar a que no hi hagi entesa entre Junts pel Sí i la CUP.
D’altra banda, tampoc hi ha hagut sorpresa en el consell de ‘mòmies’, o Consell d’Estat formalment. Per unanimitat, com era de preveure, s'han posicionat contra la resolució independentista, i ja han elevat el dictamen al proper consell de ministres, que previsiblement aquest dimecres es reunirà per enviar al TC el recurs d'inconstitucionalitat. I un cop arribi allà, la resolució serà suspesa de manera cautelar, fins que no hi hagi una suspensió definitiva quan l'òrgan decideixi emetre sentència, que podria ser en breu, en uns mesos o d'aquí a uns anys. Potser emet sentència amb Catalunya ja fora de les fronteres d’Espanya.
Article escrit per Oriol Jordan i per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
