Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El filibusterisme unionista comença a inclinar-se davant Junts pel Sí i la CUP

|

- Publicitat -

Resulta realment alleujador escoltar el president Carles Puigdemont. Cada vegada que parla ho fa amb seguretat, determinació i sense eufemismes. Gràcies a ell podem veure, de tant en tant, entre els esbarzers que ens posa al mig l’opinió pública (l’entorn del que sempre es queixava Johan Cruyjff), el com va la determinació del Govern vers el referèndum. I va bé. El president ha anunciat que traslladarà la darrera petició de diàleg a Espanya després del 19 de maig, data en la qual en un gran acte al Palau de Congressos, la tasca del Pacte Nacional pel Referèndum acabarà.
 

Puigdemont s’ha agradat i ens ha agradat quan ha dit que el referèndum serà vàlid si hi ha una «participació substantiva», sense posar cap llindar concret per no desviar el focus del debat, com passava amb Mas. Això és anar al gra. Sobre el referèndum, el president català ha tornat a recordar que es farà, i que no hi ha pas cap altre camí a seguir. D’aquesta manera, ha advertit que la data i la pregunta se sabran abans de les vacances, com ja estava previst. Puigdemont ha afirmat amb rotunditat, en aquest sentit, que no hi haurà cap elecció anticipada com a succedani del referèndum. Només si en la votació surt el ‘No’. I si surt el Sí? La veritat és que aquí la concreció ha estat escassa, el president ha parlat d’involucrar la Unió Europea en el divorci, però no ha volgut entrar en el debat de la DUI, perquè vol que ens concentrem en el referèndum.
 

Publicitat

La CUP ha percebut aquesta actitud, i és per això que en els darrers mesos la pressió vers el Govern s’ha suavitzat. Els anticapitalistes veuen, ara sí, que la cosa està avançant i que allò que ha de passar és cada vegada més imminent. No per això paren de demanar data i pregunta ja, i un òrgan de coordinació entre l’independentisme i els Comuns, per abordar el referèndum. Malauradament, però, els Comuns no estan per la labor, tot i les constants apel·lacions del sobiranisme (també de Puigdemont avui). A Can Comú segueixen concedint entrevistes on diuen que Catalunya «ha de passar pàgina dels Pujol». El que no volen veure és que Catalunya ja va desconnectar de la família Pujol fa uns anys, quan Mas el va desposseir de tots els honors.
 

Al final, aquesta obsessió el que deixa entreveure amb claredat és que qui necessita desconnectar dels Pujol és el propi En Comú Podem. Però no volen. Quin discurs els quedaria si passen pàgina del tema Pujol?
 

Gràcies a l’acció conjunta que comentàvem entre la CUP i Junts pel Sí, les forces independentistes del Parlament han aconseguit començar a acabar amb el filibusterisme, i això ha emprenyat a l’oposició en ple: PP, Ciutadans, però també el PSC i els Comuns. La majoria del Parlament ha tombat la comissió d’experts que proposaven socialistes i ecosocialistes perquè no aportava res més que seguir perdent el temps, en el debat que ha de culminar amb la reforma del reglament per poder aprovar lleis en lectura única. El mes de setembre s’acosta, i no val a badar, tampoc amb aquests detalls. Cal actuar com una veritable piconadora i exprimir aquesta autonomia el temps que li queda.
 

Un autonomisme que s’extingeix, com també ho segueix fent el PSC. Miquel Iceta ha acatat la resolució d’ahir del TC que suspenia la llei de consultes populars que va impulsar el propi govern del PSC de Montilla. Vergonyós. Lamentable. No tenen honor ni amor propi, tot és submissió. Submissió a un model d’Espanya radial i franquista, com el seu partit pare, el PSOE, que ha tingut la vergonya de presentar una Proposició No de Llei per muntar un exercici de postureig màxim al Congrés Espanyol on es demana al Govern del PP (que no tindrà l’obligació de complir perquè la PNL no té valor jurídic), que retiri les restes de Franco del Valle de los Caídos. Aquesta porqueria que no obliga a res i que tampoc anul·la els judicis sumaríssims, perquè tampoc ho busca, és la següent desgràcia socialista que continua a la humiliant llei de Memòria Històrica de Zapatero, que va ser una broma i una burla per la lluita de tot l’antifranquisme. Mentrestant, l’església mantindrà la seva inviolabilitat gràcies als acords amb la Santa Seu de 1979, i la multitud de presos enterrats en fosses comuns del Valle, seguiran segrestats. Volem marxar ja.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut