La presència de la reivindicació catalana al cor de la Unió Europea a l'avantsala de les eleccions comunitàries serà significativa. La manifestació el 30 de març de 2014 a Brussel·les rememorarà els “Deu mil a Brussel·les” de 2009 i aprofitarà l'ocasió per fer entrega de les signatures que la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) està recollint a favor de l'autodeterminació. Unes firmes, però, que no desembocaran en cap procés d'ILP. Ningú tindrà, tampoc, l'obligació de fer-ne cas o de corroborar que siguin veraces, ja que la campanya no està inclosa en cap marc legal. Sens dubte, una oportunitat perduda.
Fa prop d'un any la ICEC anunciava que engegaria una Iniciativa Ciutadana Europea (una ICE, l'equivalent comunitari de la ILP) per forçar que les institucions de la Unió es pronunciessin al voltant del dret a l'autodeterminació. La campanya es deia Un Milió de Signatures per l'Autodeterminació, el nombre de suports que la Comissió Europea demana. L'entitat, que té com a portaveu una antiga dirigent de SI i de Democràcia Catalana, Anna Arqué, va tramitar una sol·licitud d'ICE però la Unió Europea la va tombar el 21 de gener per no ajustar-se als límits establerts per aquestes iniciatives.
La ICEC, sense donar cap ressò del rotund fracàs, va decidir continuar amb la campanya quan ja el sentit de tot plegat estava del tot desvirtuat. Una altra opció, tenint en compte que ja havien reunit el requisit de presentar la iniciativa entre ciutadans de diversos països, podria haver estat reformular la proposta perquè s'aprovés i el Parlament i la Comissió europees n'haguessin de fer cas. Si el seguiment de la campanya de recollida de firmes per part dels mitjans ha estat residual a Catalunya, des d'on s'ha impulsat, és fàcil d'imaginar el ressò a Escòcia, Flandes o el País Basc. El resultat de tot plegat és que vuit mesos després de l'inici de la campanya, l'organització ha recollit 355.000 suports a tota Europa. El termini de les iniciatives ciutadanes és d'un any, encara que aquesta podria ser eterna si així ho desitgessin els impulsors, pel fet que està fora de tota oficialitat. La xifra no és dolenta, però tenint en compte els pobles d'Europa que tenen grans percentatges d'independentisme i tenint en compte la mobilització que va fer aquest estiu l'ANC -que no s'ha abocat al projecte-, el milió s'hauria superat ja si la campanya fos una iniciativa ciutadana europea.
Les nacions sense estat europees podrien haver articulat una xarxa de col·laboració sense precedents, podrien haver involucrat la població dels estats petits de la Unió, sempre més comprensius amb els nacionalismes, i podrien haver recollit una quantitat de suports de rècord en un any. Res d'això serà possible, tot i que la manifestació del 30 de març sí que tindrà rellevància. Com a mínim durant un dia.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
