Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El monstre TV3

|

- Publicitat -

Durant aquesta setmana, un dels temes dels quals se n’ha parlat més ha estat el nomenament de Vicent Sanchis com a nou director de TV3. L’experimentat periodista ha estat reprovat aquesta setmana pel Parlament, per una qüestió d’imatge. Sanchís va ser nomenat en el pitjor moment: quan la vella Convergència era portada a tots els mitjans (inclosa TV3) en el marc del judici del 3%, etcètera. Això va provocar la lectura que la majoria de gent ha fet: el posen perquè el TN parli millor de Convergència. La coincidència en el temps fa pensar això i, la manera sobtada en la qual s’ha produït, també. Les formes i la suposada ideologia, doncs, com a principals arguments dels grups que van donar suport a la moció de reprovament.
 

Però essent rigorosos, cal escoltar també l’altra part. I avui, Vicent Sanchis ha concedit una entrevista amb profunditat al Diari ARA en la qual, després del reprovament, ha donat un munt d’explicacions i de detalls sobre el seu nomenament i els seus objectius. El primer que sorprèn és que en cap moment es parla de les informacions sobre Convergència ni res per l’estil. Sanchis deixa ben clar que ell és allà perquè hi ha una voluntat molt clara de fer més eficient el monstre de TV3 i, això, per començar, no està gens malament.
 

Publicitat

Televisió de Catalunya és un ens que, pel seu poder i incidència, es fa impopular de criticar. Però els sindicats i molt del personal (molt no vol dir ni tot, ni la majoria), han anat adoptant hàbits funcionarials. És normal fins a cert punt: com en moltes empreses, molts càrrecs i molts treballadors que hi porten tota la vida han entrat en aquell cercle viciós de la rutina i l’acomodament que tots coneixem. I el pitjor de tot: els sous. Si, segons una notícia del propi Diari ARA de 2013, el sou d’un redactor ras de la televisió pública era de 47.000€ ja podem plegar. Estem parlant de sous absolutament desmesurats pel que és el gruix de la professió i de la mitja catalana. Quan a tot això hi afegim la mà dels partits polítics, aleshores l’olla ja bull al màxim i, aquestes pressions internes dirigides des dels partits, també han tingut la seva influència i han fet el seu mal al llarg dels anys.
 

Evidentment, a ningú no li agrada perdre els privilegis, i quan han arribat retallades (també molt impopulars) els treballadors han defensat, com tothom, allò que era seu. Però en temps de crisi, Sanchis ha respost que mentre la televisió fa escarafalls, els hospitals, que també pateixen retallades, es queixen el doble. I ell tindria molt clara quina és la prioritat si governés, tot deixant entreveure que, òbviament, serien els hospitals. Si escolten la nova directora de la televisió valenciana (que està preparant el retorn de les emissions), Empar Marco sempre projecta una plantilla molt més alleugerida que la que tenia Canal 9, que treballi de manera molt més eficient i optimitzi al màxim els escassos recursos públics. És impopular, però segurament ha estat la clau de volta del retorn d’aquest enyorat canal.
 

El nou director de la televisió pública catalana, ha demostrat que ve a fer neteja, però amb coneixement de causa: si un programa no funciona, no se l’ha d’aguantar fins a final de temporada. Si ‘Tot o res’ no funciona, o es redissenya (com demanava la crítica Mònica Planas quan es va estrenar), o es treu. Si Bogeria a la Pastisseria és un mal programa i un dispendi, doncs fora. També ha remarcat una màxima que tothom oblida però que no per això deixa de ser certa: «Qui diu que no té cap ideologia, i que és objectiu i angelical, menteix. Tothom té la seva manera d'entendre el món». Certament, el periodista no podrà mai ser objectiu, però si que ha de ser rigorós.
 

Sanchis ha fet de periodista, de tertulià i de nou director de TV3. Les seves respostes han desbordat a Àlex Gutiérrez, l’entrevistador, que no és precisament un principiant, i s’ha atrevit a donar arguments per no considerar TV3 una televisió independentista, explicant un altre matís que sovint s’oblida: «És que no és veritat que TV3 sigui independentista. Però se suposa que si hi ha una majoria independentista al Parlament, això d'alguna manera condiciona la manera d'interpretar la realitat per part dels mitjans públics. ¿TV3 ha de representar la majoria social d'aquest país? Sí. ¿Aquesta majoria social és independentista? Sí. ¿Ha de tenir presents totes les altres sensibilitats? També».
 

El director sortint, Jaume Peral, era treballador de TV3 de tota la vida. Per tant, difícilment podia fer la reestructuració que la cadena necessita. Si Sanchis, que hi ha treballat de manera més efímera en diverses etapes pot (si hem d’agafar-nos a allò que diu), que ho provi. Ara que ja el tenim posat, i en un moment políticament tant delicat com el que ve, donem-li una oportunitat abans de lapidar-lo.
 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut