El terratrèmol d’aquest divendres continua ressonant a diversos actes polítics i mitjans de comunicació, tot i que ja hem entrat al cap de setmana. De fet, un dels que ha tornat a pujar el to aquest dissabte és el propi Mariano Rajoy, que ha posat més llenya al foc. “Sense la llei, la democràcia es converteix en totalitarisme”, ha afirmat. A més, parla de “deliri”, de “deriva autoritària” i de voler “trencar-ho tot”, en referència òbviament a l’1-O.
Les intervencions gairebé diàries del president d’Espanya sobre el tema ja ni intenten amagar el problema ni minimitzar la qüestió, cosa que es pot interpretar com una por creixent a tot plegat. Sap que, com a mínim, haurà d’exprimir-se a fons si vol aturar una altra votació sobre la independència. Si manté la “moderació i sensatesa” en la reacció als plans de Puigdemont que promet, és possible que no sigui capaç d’aturar-los.
Tot i el discurs, la sensació és una mica més de desesperació que de moderació i normalitat. Una sensació que es repeteix ja per enèsima vegada quan parlem del diari El País. La campanya exagerada anti-independència ja està arribant a uns nivells d’obsessió, i prova d’això són les portades d’aquesta setmana. Quatre dies consecutius des de dimecres el rotatiu ha atorgat al procés el titular del dia. Concretament, a Oriol Junqueras. Quan Pujol ja no funciona, quan Mas ja no funciona, quan Forcadell ja no funciona i quan Puigdemont tampoc… el president d’Esquerra Republicana resulta que ara és el nou cervell de la trama que mou el ‘ramat’ de 2 milions d’independentistes.
Dimecres, 12 de juliol: “Junqueras rechaza la oferta de coordinar el referendum”
Dijous, 13 de juliol: “Junqueras quiere implicar a todo el Govern en la consulta”
Divendres, 14 de juliol: “Junqueras fuerza una crisis de Gobierno por el referendum”
Dissabte, 15 de juliol: “Junqueras toma el control de un Gobierno a la desesperada”
Aquests són els últims titulars de la posició més preferent de la portada d’El País. Una pel·lícula paral·lela a la realitat que dóna la sensació que es vol crear a corre-cuita, en quatre dies. La versió oficial no era que Puigdemont era un radical sense cervell només obstinat a declarar la independència? Ara resulta que el president de Catalunya no pinta res i l’amo i senyor del Govern és Junqueras? Però no es deia dimecres que el republicà havia refusat coordinar el referèndum? Quan la voluntat d’informar perd pes en detriment de les ganes d’influir i tenir un paper actiu com un actor més en la política, és quan la reputació d’un mitjà de comunicació comença a estavellar-se.
