Carles Campuzano tenia molta raó en l’argumentari que va exposar ahir al Congrés, i avui en una entrevista radiofònica a Catalunya Ràdio. El diputat del PDECat que substitueix Homs ha certificat amb claredat que no tenia cap sentit donar suport a una moció de censura de Podemos que estava condemnada al fracàs, ja que no buscava la censura real a Rajoy, si no la investidura d’Iglesias. De fet, la Constitució es refereix així a aquest recurs.
Camouzano ha anat llençant crítiques velades a ERC per haver «regalat» els seus vots de manera entusiasta a Podemos a canvi de res. La moció, efectivament, ni ha servit per treure Rajoy del Govern espanyol, ni tampoc perquè s’aconsegueixi cap referèndum per Catalunya. A més, el diputat dels demòcrates europeus (i catalans) ha afirmat que Iglesias ha utilitzat simplement la causa catalana per arremetre contra Rajoy en base a interessos personals. Si el líder de Podemos hagués volgut, Pedro Sánchez hauria estat investit quan es va presentar. En canvi, avui ha estat el dia de la demagògia: Podemos celebrava que el PP hagi perdut la moció, perquè el Sí a la moció combinada amb l’abstenció sumaven més que el No, però en realitat, això no era més que una il·lusió òptica, perquè la moció s’ha perdut igualment i això ha reforçat un victoriós Mariano Rajoy.
Tot això és cert, tanmateix, els republicans han preferit aquesta vegada estendre de manera gairebé babosa la mà als comuns catalans i espanyols per mira d’obtenir a canvi suport en la unilateralitat. Això serà difícil, malgrat Puigdemont no deixa de trucar-los per tenir-los informats de tot i incloure’ls. La setmana vinent, el president català es reunirà amb Domènech per seguir exercint la pressió.
Els comuns es fan de pregar, mentre el Podemos català de Fachín ha anunciat que l’opció més votada en les consultes internes, ha estat la de fer un nou 9N. Això sí que és una decisió estèril. Per què repetir una cosa que ja s’ha fet? No eren els abanderats de no repetir una cosa així? Encara és aviat per saber quin serà el postulat final d’aquest col·lectiu tant dispar. El qui sí que ho tenen ben clar són Albiol i Iceta, que han reclamat a Puigdemont que dugui al Parlament tota la informació que tingui sobre el referèndum. «vostè té por al TC» deia Iceta. «vostè és un covard» li retreia Albiol.
No cola. El que estan esperant, com els ha respost el 130è president de la Generalitat, és que el Govern obri la boca o dugui qualsevol cosa al Parlament per impugnar-ho al Constitucional. Aquesta és la solució que ells i Inés Arrimadas proposen per solucionar el conflicte polític.
Però la determinació d’aquest Govern, aliat amb la CUP és molt gran. El president ha anunciat en la sessió de control al Govern d’avui que s’han homologat quatre empreses per a la construcció d’urnes, i que a final de mes se sabran més detalls de la organització de la consulta i la llei de transitorietat. De fet, la normativa serà exactament la mateixa que en els processos electorals dels darrers 30 anys. I no hi haurà problemes amb els funcionaris, ja que la Constitució Espanyola i les lleis derivades no exigeixen més que persones autoritzades pels respectius governs per desenvolupar les funcions funcionarials d’organització d’un procés electoral. Així, només caldrà preocupar-se del cens i de poder obrir els col·legis electorals en els municipis on el govern local posi traves.
El Govern de la Generalitat ha anunciat també que el cos de persones que desenvolupin aquestes tasques serà d’unes 76.000 persones, i que podran ser tant funcionaris voluntaris (apuntats en un registre) com també ciutadans normals. Potser aquells que s’omplen la boca d’insults i acusacions de por són els qui realment experimenten aquest sentiment.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
